Laura Palmer i la por que ens va quedar

Notícies relacionades

Líders que aconsegueixen resultats

Prorrogar no és cap solució

Només dos anys després, tres nenes un parell d’anys més grans que jo van ser segrestades, violades i assassinades quan anaven de camí a una festa abans de les nou del vespre a Alcàsser. Aquest sí que és un record realment traumàtic, perquè vam consumir la cobertura espectacularitzada que en van fer les televisions. El missatge subjectiu, aquesta vegada, tenia una base real: ni sola ni amb amigues pots estar segura si és de nit. Una altra vegada la por. El timbre de veu de la Nieves Herrero i la cadència de la seva narració són inoblidables.

Recentment he viatjat sola a una zona remota de Texas, a la frontera amb Louisiana. Per arribar al poble que era el meu destí, vaig conduir tres hores des de Houston per una carretera que travessa una extensa zona forestal. Es va fer de nit, va començar a ploure de valent i tot es va tornar una mica de pel·lícula. Em vaig aferrar a la seguretat de seguir les indicacions del GPS, però admeto que aquells records subjectius, aquell pòsit cultural, aquella barreja d’informació mal digerida i emocions amplificades van passejar-se pel meu cap al ritme de 'Country roads, take me home', fins que vaig arribar a la casa que havia llogat, vaig trobar el quadre de llums amb la llanterna del mòbil i em vaig ficar al llit segura, però amb la porta de l’habitació dins del meu camp de visió. Havia declarat el meu estat d’alerta per culpa d’aquestes arrels invisibles que condicionen com percebem el món i com ens movem per ell. Les dones mai deixem de ser conscients que som subjecte de violència.