Mentre siguis tu

No obstant, hi ha treballs que t’arriben tan profundament que no et generen cap dubte. Em va passar l’any passat amb el commovedor treball de la directora Claudia Pinto i el seu documental Mentre siguis tu, on a través de la protagonista, l’actriu Carme Elias, es mostra la transició cap a un deteriorament cognitiu diari a causa d’un Alzheimer diagnosticat l’any 2021. Fa pocs dies, TV3 va tornar a emetre aquest documental i vaig tornar a esglaiar-me amb la desoladora història d’una Carme Elias d’una bellesa extraordinària, que va dia a dia adquirint consciència del seu propi deteriorament mentre deixa de ser conscient de les petites coses que va perdent, en aquest procés trist i irreversible.

Notícies relacionades

Temps desvergonyits

D’aus, coets i altres bones peces

Vaig plorar. Vaig plorar per la Carme i per totes les persones víctimes d’aquesta malaltia tan cruel, tant per a qui la pateix en primera persona com per a l’entorn. Em va venir a la memòria el magnífic llibre de Ramon Gener L’amor et farà immortal, en què, parlant de la malaltia del seu pare, diu que la persona amb Alzheimer mor dues vegades: quan deixa de reconèixer-te i quan el seu cos mor. Vaig conèixer la Carme fa molt temps. Aquells anys vivia feliçment en parella amb Joan Potau, el seu marit. Ella era una actriu meravellosa i irradiava una bellesa tan delicada i seductora que jo n’estava secretament enamorat. Un dia, nerviós, l’hi vaig dir. Em va mirar amb el seu somriure captivador i em va dir: «Ho sento, però jo estimo el meu home». Em va semblar un «no» tan encantadorament rotund que la meva admiració per ella va continuar intacta.

Tant de bo es continuïn fent pel·lícules com la de la Carme, perquè hi ha tanta veritat i tant de dolor que un sent que ha de votar-les; no en va, el film va aconseguir un Goya, un Gaudí i un premi Feroz. Fins i tot fora de termini, caldria continuar votant-la.