La venjança dels homes

No trobo cap altra explicació a aquest èxit fulgurant de les dretes més extremistes entre els homes que la seva capacitat per polsar una por que és ancestral. Ciceró ja atribuïa la misogínia a la ginofòbia, a la por a la dona, i durant l’edat mitjana el mite de la vagina dentata va alimentar moltes llegendes. Desconec si Donald Trump era conscient d’aquesta mitificació quan va afirmar que, "si ets una estrella, les dones et deixen fer el que vulguis". Fins i tot pots "agafar-les pel cony", va exclamar. "Grab’em by the pussy", va dir, revelant instints que faran d’ell el primer felló a ocupar la Casa Blanca. Els que pensin que no se li ha de treure tanta punta política poden repassar l’esclat misogin de les xarxes socials als Estats Units després de la seva victòria. Un dels èxits més grans, en visualitzacions i likes, va ser per a l’eslògan El teu cos, la meva decisió. Com si milers d’homes, pot ser que milions, haguessin votat per Trump per impedir la pretensió de les dones de decidir. Fins i tot Mark Zuckerberg es va apuntar a la festa reclamant més energia masculina per a les empreses.

Notícies relacionades

Líders que aconsegueixen resultats

Prorrogar no és cap solució

Aquest sentiment de venjança de molts homes ha sigut encoratjat des de fa un parell de dècades. Un ideòleg de l’extrema dreta francesa ja va propugnar, fa anys, "una virilitat sana, la de l’home total europeu, des del grec fins al gentilhome". Alguns intenten explicar aquesta pulsió misògina com una resposta al feminisme més excloent, el del moviment 4B coreà que es defineix amb quatre nos: no sortir amb homes, no casar-se amb ells, no tenir sexe, no parir fills. D’altres apunten al debat provocat per les reflexions de Judith Butler sobre gènere, sexe i sexualitat, que tant han traumatitzat Elon Musk, al no poder impedir que un dels seus 11 fills transicionés cap a un altre gènere. Segons la meva opinió, el més significatiu no és això. És el creixement espectacular que ha experimentat en les societats contemporànies la presència de la dona a la feina, a les universitats i a l’espai públic. Una autèntica revolució de la qual molts homes es consideren víctimes, molt abans que les dones hagin aconseguit assolir la paritat.

"¡Ha tornat el patriarcat!", va exclamar un líder d’opinió nord-americà la nit de la victòria de Trump. ¿Segur? No n’hi ha prou que Trump i Musk dominin mig món. Revertir els avenços que han conquerit les dones no serà fàcil, tot i que conservar-los tampoc. Viktor Orbán obliga les del seu país a escoltar el batec del fetus abans d’avortar. La primera decisió de Javier Milei va ser tancar el Ministeri de Dones, Gènere i Diversitat. A Àustria, el líder de l’extrema dreta considera que la igualtat de gènere és un "experiment de l’esquerra". No tot és blanc i negre. La dreta alemanya més xenòfoba ha elegit com a líder, per unanimitat, Alice Weidel, una dona homosexual, mentre aprovava un programa basat en la família tradicional. Poc després de prendre el poder, Giorgia Meloni es va separar de la seva parella pels seus comentaris lascius, mentre el parlament italià afavoreix els grups antiavortistes. No crec que cap de les dues acceptés que d’altres decidissin sobre el seu cos. Tot i que totes dues competeixen per estar a prop d’un home masclista i trànsfob com Elon Musk.