Amics, espies i aliats
Després de la invasió d’Ucraïna, els països europeus han expulsat més de 700 diplomàtics russos acusats, la majoria, de portar a terme tasques d’espionatge per al Kremlin. Segons fonts occidentals, la intel·ligència civil russa (FSB) i la militar (GRU) han intentat fer front a aquest cop dur amb una estratègia de triple tall: d’una banda, accentuant el seu suport a forces polítiques europees extremistes favorables a Moscou; d’altra banda, desplegant una guerra híbrida que resulta particularment intensa al Bàltic, i finalment, reclutant individus extremistes, de dretes o d’esquerres, capaços d’influir sobre el debat públic i condicionar el futur de la Unió Europea.
En el primer pla, els èxits de Putin són evidents. L’últim, la victòria electoral del socialdemòcrata Zoran Milanovic com a president de Croàcia, amb el 75% dels vots, després d’un llarg viatge polític que l’ha portat d’un primer mandat progressista a un discurs nacionalista, euroescèptic i prorús. La presidència de Croàcia podria sumar-se així a les posicions del seu tradicional enemic, Sèrbia, que es va negar a adoptar sancions contra Rússia. El vicepresident serbi va assegurar recentment que el seu país "mai es convertirà en membre de l’OTAN, i mai permetrà que des del seu territori s’efectuï qualsevol activitat antirussa" després d’entrevistar-se amb Putin. Aquesta creixent influència russa divideix i debilita la Unió Europea, a les portes de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Efectivament, a més de Sèrbia i Croàcia, forces polítiques que contemporitzen amb Putin, o que li són fidels, juguen, o aspiren a jugar un paper destacat a Hongria, Àustria, Alemanya, França, Eslovàquia, Txèquia i Itàlia.
D’altra banda, Rússia ha intensificat la seva guerra híbrida a territori europeu, amb ciberatacs, conspiracions i sabotatges. Un centenar el 2024, segons els serveis d’intel·ligència de la UE. L’atemptat contra el CEO d’una empresa alemanya que proveeix armament per a Ucraïna o la destrucció de cables submarins al Bàltic formen part d’aquesta recrudescència. Com és sabut, el Parlament Europeu ha denunciat la ingerència russa en processos electorals, i Moscou ha activat figures afins, com l’eurodiputada letona Tatiana Zdanova, investigada pel parlament.
En aquest context, Moscou busca desestabilitzar l’opinió pública, i colonitzar les xarxes per dividir i enfrontar els europeus. Allà entra en joc el procés de reclutament d’individus que, fins i tot no sent espies tradicionals poden fer el joc a Moscou. A Espanya, l’alineament de Santiago Abascal amb Trump sembla haver retallat la possibilitat que Putin comptés amb la col·laboració de Vox, malgrat la seva adhesió al grup més prorús del Parlament Europeu, Patriotes per Europa. Tot indica que els serveis de Moscou busquen portaveus en la direcció oposada. La detenció del periodista hispanorús Pablo González per un presumpte espionatge favorable a Moscou va constituir una baldada tenint en compte que havia comptat amb la defensa de Podem. Com podria ser-ho la sospitosa i controvertida activitat de la periodista Inna Afinogenova, primer en el mitjà rus RT i ara en mitjans digitals promoguts per Pablo Iglesias.
