D’aus, coets i altres bones peces

A l’antiga Roma hi havia una casta sacerdotal especialitzada a desxifrar signes. Els àugurs, en deien. Presidien la cerimònia d’entronització del nou monarca demanant protecció al déu Júpiter, a més de llegir presagis en el vol de les aus. Analitzaven els traços que dibuixaven al cel àguiles, voltors, falcons, mussols, esparvers, cornelles i altres còrvids. Si l’ocell en qüestió o la bandada venia per l’esquerra, s’interpretava, ai, com un senyal de mala sort. Els sacerdots endevins també escorcollaven el cant de les aus, el seu to i freqüència. Per l’escriptor romà Plini el Vell sabem que els corbs grallen de manera espantosa, "com si els escanyessin", quan pressenten un fet funest. D’allà l’expressió "ocell de mal averany". I, ve-t’ho aquí, ves per on, que dijous, en vigílies de la coronació de Donald Trump, el flamant emperador de l’orbe, un immens ocellot metàl·lic va solcar el firmament i es va cremar en ple vol, un gran espectacle pirotècnic, a penes vuit minuts després del seu llançament. Ens referim al coet gegant Starship de SpaceX, l’empresa espacial d’Elon Musk. ¿Un presagi atziac del mandat que s’estrena? De sobte es va muntar un bon enrenou que va obligar a desviar el trànsit aeri sobre el Carib. Al magnat semblava que no li hagués importat l’explosió: "¡L’èxit és incert, però l’entreteniment està garantit!". Per descomptat que sí. The show must go on. Amb Sylvester Stallone Rambo en el paper d’ambaixador.

Musk ocuparà un lloc primordial en l’acte d’investidura, juntament amb altres representants de la nova oligarquia tecnològica, com Mark Zuckerberg (amo de Meta, fundador de Facebook) i Jeff Bezos (Amazon), que també està enviant coets a l’espai sideral. Les imatges de la cerimònia constituiran el fidel reflex de l’època: piloten el món els consellers delegats d’empreses multimilionàries, i ho fan des del cor de les institucions democràtiques.

Notícies relacionades

Mentrestant, desgranem les hores prèvies al segon mandat de Trump, absorts com àugurs romans, intentat descodificar núvols i vents, mirant de desembrollar les incògnites de la legislatura: si el nou president s’atrevirà a llançar una opa sobre Groenlàndia, si expulsarà de territori nord-americà 11 milions d’immigrants sense papers –¿pot permetre-s’ho, l’economia?– o si acabarà cedint l’illa de Taiwan a Xi Jinping. Més de la meitat dels nord-americans va votar Trump com a reacció al relat de l’esquerra woke, però sobretot per desesperació, perquè la inflació se’ls endrapa el salari; a això s’haurà d’aplicar. Pel que fa a Europa, els ocells piulen que es poden esperar aranzels, potser una treva que beneficiaria més Rússia que Ucraïna, i rascar-nos la butxaca en matèria de seguretat.

A Washington fa un fred tan pelat –s’esperen temperatures de sis graus sota zero– que la cerimònia d’investidura s’ha traslladat a l’interior del Capitoli. Com a Joc de trons, "winter is coming". En efecte, l’hivern ja ha arribat.

Temes:

Júpiter Investidura Donald Trump Roma

Inicia sessió 0 Comentaris

Temps desvergonyits

Mentre siguis tu