Naturaleses patològiques

¿Quanta quantitat de fracàs cap en un èxit? Preguntin-ho a Janis Joplin, no sé, a Hemingway, a Virginia Woolf, a Mark Rothko, a Kurt Cobain, a Violeta Parra, preguntin-s’ho vostès mateixos. ¿Què veuen dins de la caixa de l’èxit quan l’obren? ¿Quins són els estàndards d’èxit que ens proposa el món i quina relació tenen amb els de la joia d’ordre personal? ¿Es pot treballar en una oficina i ser feliç? ¿Es pot dirigir una multinacional i ser dissortat? La joia i la dissort són molt seves, tan seves que hi ha gent que només troba la joia en la dissort. ¿Quanta quantitat de joia cap en la dissort? Conec gent que és feliç queixant-se. En general, no ho sap. No només no ho sap, sinó que està convençuda que seria més feliç en la satisfacció. La psicosomàtica tracta una mica d’això: de com l’objectiu del malestar físic, amb freqüència, no és res més que tapar el dolor moral. Una bona gastritis resulta incompatible amb la preocupació per la gana al món. El benestar físic té aquest perill: el de deixar oberta l’entrada al malestar emocional.

Tot això és molt complicat perquè remet al seu contrari. Algú està feliç perquè acaba de guanyar un concurs literari i li truquen per telèfon d’Amnistia Internacional per recordar-li com de malament que estan les coses allà fora i l’important d’una donació per a la causa. L’eufòria, paradoxalment, és la missatgera de la depressió. Gairebé resulta preferible una depressió atenuada, una tristesa fluixa, de les que et deixen un dissabte a la tarda a casa a mercè del que posin a la tele, que una alegria condemnada a transformar-se en frustració al llarg de la matinada. Veig que el meu gat no té aquests problemes perquè no té les contradiccions pròpies dels éssers humans. Entenem per contradicció que a algú li agradi menjar el que li fa mal o que li agradi el mal provocat per una relació sentimental tòxica. Significa que a la natura no hi ha sadisme ni masoquisme, ni tan sols sadomasoquisme. Això no vol dir que no siguem natura, és clar, però som una natura rara, patològica, que se suïcida quan li va bé i aguanta quan li va malament. En fi.