D’ells serà la terra

Dimecres passat, el Govern de Netanyahu i Hamàs van anunciar un acord d’alto el foc. Un dels negociadors palestins va qualificar l’atac que van perpetrar contra Israel el 7 d’octubre del 2023 com a "font d’orgull per al nostre poble". ¿Orgull? ¿L’assassinat, les violacions i els segrestos? ¿La provocació que va donar l’excusa a Netanyahu per arrasar la franja de Gaza i exterminar més de 40.000 persones? La mateixa nit en què es va fer públic l’acord, l’Exèrcit israelià va matar 70 palestins a la franja de Gaza. Entre ells, 19 nens.

Sobre una terra plena de sang, la partida segueix en marxa. L’alto al foc no aturarà l’estratègia anihiladora. A Hamàs no li va sortir bé el 7-O. Esperava la ferotge reacció d’Israel, però també desencadenar una guerra a la regió que acabés amb l’Estat jueu. No va ser així, però Hamàs no està mort. Només delmat, i amb una legió de nous soldats disposats a afegir-se a la causa. A Netanyahu tampoc li ha sortit com esperava, la necessitat de no enemistar-se amb Trump l’ha obligat a aturar (almenys, de moment) els seus plans d’extermini, tan necessaris per a la seva supervivència política com per mantenir la seva aliança amb els sionistes més fanàtics.

Notícies relacionades

Governs improductius

¿Per què Tarragona és més barata?

En l’inspirador Tierra de Babel (editorial Trotta, 2024), el filòsof Reyes Mate explora propostes de patriotisme que s’escapin de la lògica aristotèlica que vincula la humanitat dels individus amb la pertinença a una polis (Estat-nació), visió que comporta l’exclusió de l’altre. L’autor s’atura en el filòsof jueu Franz Rosenzweig i l’alternativa de la diàspora: "El sagrat és la itinerància, el camí, l’èxode, i el pervers, l’estacionament, l’apropiació o identificació amb el lloc". Així mateix, apel·la a la filòsofa Simone Weil i el seu "patriotisme compassiu": no es tracta d’estendre la mà a l’altre, sinó "de reconèixer en la resposta a la mà que ens estén el necessitat, la possibilitat d’una existència aconseguida". També recull la reflexió de l’exili com a pàtria veritable de la filòsofa malaguenya María Zambrano: "Som memòria d’exilis". I anima a pensar la pàtria d’una altra manera: "La renúncia a les senyes d’identitat que inclouen els nostres i exclouen els altres seria el camí per trobar l’espai vital de la convivència".

Davant els estats cada vegada més emmurallats, disposats a matar o a deixar morir per un tros de terra que creuen posseir, hi ha una humanitat errant que busca un lloc. Fugen de guerres com la de Gaza i s’enfronten a la mort com els que naufraguen davant les costes de les Canàries. Segons l’ONU, el 2020 hi havia 281 milions de migrants al món. La xifra no deixa d’ascendir. És pura ingenuïtat, mesquina i covarda ingenuïtat, creure que les fronteres podran blindar-se. O trobem una manera de compartir la terra o els que fugen de les bombes, la mort, la gana i la falta d’expectatives reclamaran el que també els pertany. No és una amenaça, hauria de ser una oportunitat.