Pressupostos de Barcelona
Collboni es planta
L’alcalde prorroga els comptes del 2024 perquè no accepta que la negativa dels Comuns a reformar la norma del 30% de pisos socials bloquegi la política d’habitatge
El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. /
Afrontar la falta d’habitatge social a Barcelona obligant els constructors a destinar el 30% de les noves promocions a pisos socials va ser una de les mesures estrella d’Ada Colau, subscrita la passada legislatura pel PSC de Jaume Collboni. Però ha donat molt pocs fruits. Uns 125 pisos des del 2018. Per això diversos grups municipals i molts experts creuen que cal flexibilitzar la norma per fer-la productiva i aconseguir més pisos socials. Algú ho resumeix així: un 30% de res és res.
Però, contra l’esperat, el manteniment tal com està del 30% ha sigut una condició final dels Comuns per aprovar els comptes municipals del 2025. El tinent d’alcaldia d’Hisenda, Jordi Valls, no ho entén perquè –en les 30 reunions de negociació– el grup que després de la retirada d’Ada Colau presideix Janet Sanz no ho va plantejar com a condició necessària.
El PSC i ERC han arribat a un acord pressupostari, però no el poden fer aprovar perquè junts sumen 15 regidors (10 del PSC i 5 d’ERC) i sense els Comuns (9) no arriben als 21 de la majoria absoluta. Per això la decisió, coneguda ahir, és la pròrroga dels pressupostos del 2024. No és el desenllaç esperat, ja que Collboni volia la majoria d’esquerres, però sí que es considera viable perquè l’augment del 2025 era només de l’1,25% i el del 2024 va arribar a 3.450 milions, amb un augment substantiu del 4%. Caldrà fer modificacions puntuals, que hauran de ser pactades amb altres grups, però Valls creu que es podrà complir gairebé tot l’acordat amb ERC i Barcelona en Comú i destinar a inversions uns 800 milions.
La clau és que Collboni no vol que la política d’habitatge continuï bloquejada per la negativa dels Comuns a reavaluar el 30%. ¿Com es flexibilitzarà? Caldrà negociar-ho amb els altres grups, començant per ERC, i sense exclusions. Missatge: el PSC no ha volgut trencar amb els Comuns, ha negociat de manera exhaustiva –i continuarà fent-ho–, però no s’empassa que la fonamental política d’habitatge continuï segrestada per no reformar una norma estèril.
¿Per què els Comuns han endurit la seva posició en la negociació? ¿Per no renunciar a una bandera pròpia, de cara a les municipals del 2027? El que sembla clar és que el tripartit d’esquerres ja no està en l’ordre del dia. ¿Un bipartit PSC-ERC? És possible, però, a mesura que ens anem acostant a les municipals del 2027, cada dia és menys probable. Més quan el sector crític d’ERC exigeix que ni Oriol Junqueras ni Elisenda Alamany optin a càrrecs institucionals.
Governar sense pressupostos no és, ni de bon tros, el millor, però potser és el signe dels temps per la creixent fragmentació política. Però alguna cosa ha quedat clara. Collboni no va voler continuar amb la Copa Amèrica –que va ser una bona operació– perquè costava massa a les arques municipals. I ara no accepta el veto dels Comuns a canviar el 30% perquè vol una política d’habitatge amb resultats. L’alcalde és Collboni. Ni Sánchez Llibre, ni Colau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
