Premis Gaudí
Eduard Sola contra els ofesos
El món pot haver canviat tot el que vostès vulguin, però una cosa tan antiga i passada de moda com un discurs continua tenint la capacitat de remoure les nostres consciències. Molta tecnologia i moltes apps, però el breu al·legat d’Eduard Sola en els premis Gaudí ha servit per sacsejar una altra vegada el nostre passat: "El meu avi era analfabet i si jo escric és gràcies al progrés: se’n diu èxit col·lectiu". En un país en què tendim a flagel·lar-nos i a passar-nos el dia grunyint, és un fet gairebé paranormal que aparegui un escriptor enamorat de la seva feina per celebrar el que hem avançat com a societat. En la seva breu al·locució, Sola va recordar que aquest Gaudí "podria ser una venjança contra els que el van fer sentir inferior", però en canvi ho ha sentit com un èxit de tots, també de l’escola pública. I finalment va reivindicar la seva condició de xarnego i "va enviar a la merda" els xenòfobs per poder acollir "amb els braços oberts". En un país normal, el discurs de Sola seria normal. Però a la Catalunya frustrada del postprocés les seves paraules han provocat una irritació malaltissa en els que són incapaços d’acceptar la complexitat i la riquesa del país.
Dues Catalunyes
Notícies relacionadesQuan Catalunya va començar a articular les seves aspiracions sobiranistes fa 15 anys, s’acceptava majoritàriament com un tresor la reivindicació dels orígens xarnegos, la integració dels castellanoparlants i, per descomptat, la complicitat amb l’esquerra. Avui, l’emoció de Sola reivindicant el seu avi és rebuda com un afront woke entre l’independentisme rabiós, que apareix a les xarxes socials embolicat de sospitoses banderes de Sant Jordi i en la realitat flirteja amb el supremacisme de Sílvia Orriols. Curiosament, una part dels que deien que "abans la independència i després la ideologia" han convertit el seu amor per la pàtria en una croada contra qualsevol idea que soni d’esquerres. Alhora, ha quedat clar que els suposats autoproclamats representants de la burgesia catalana no poden suportar que ningú evidenciï els seus privilegis, ni molt menys que algú els posi en dubte el seu passat. ¿Però no havíem quedat que per construir un país millor havíem de ser autocrítics amb nosaltres mateixos?
Ja cansa que tot el que no sigui el discurs que demana una defensa tancada de la caricatura de la Catalunya catalana i catalanoparlant sigui titllat de "nyordo" i "botifler" per una minoria que, en realitat, l’únic que aconsegueix és fer l’independentisme cada dia més petit i enviar-lo a la marginalitat. El discurs de Sola ha evidenciat una altra vegada les dues Catalunyes antagòniques: la integradora, que vol mirar cap endavant amb alegria i orgull, i la que es passa el dia protestant iradament contra tot, encegada en el seu odi cec envers el que no quadra amb el seu estereotip essencialista. Només fa falta veure qui governa i qui s’ha quedat a l’oposició per entendre com s’ha destruït i degradat l’immens capital polític que va començar en una sorprenent manifestació de dos milions de persones el 2012 i ha acabat en uns quants tuits patètics que disparen contra un escriptor l’únic pecat del qual ha sigut defensar amb orgull els serveis públics, els seus orígens i la integració dels immigrants. Els que tant s’ofenen amb un discurs tan necessari s’haurien de preguntar perquè.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
