Editorial

La revolució de Trump

Els països europeus han de preparar-se per ser rellevants al món per si mateixos

3
Es llegeix en minuts
La revolució de Trump

Amanda Perobelli. REUTERS

Donald Trump va ser investit ahir com el 47è president dels Estats Units. Després de la seva victòria el 2016 davant Hillary Clinton i la seva derrota, quatre anys després, davant Joe Biden, derrota que mai va acceptar, Trump ha tornat. Ell mateix va presumir en el seu discurs d’ahir de la gesta que suposa la seva tornada a la Casa Blanca. El que va ser empresari i showman televisiu es va mostrar més fort i segur que mai. Està convençut que la història li ha donat la raó després d’haver sigut víctima de conjures i injustícies de tot tipus. Se sent reafirmat i a punt per rescabalar-se’n, venjar-se’n potser.

El magnat novaiorquès va anunciar el renaixement dels EUA i es va comprometre a donar la volta per complet a una situació, l’actual, que va retratar com a gris i un punt decadent. Cal tornar al país, "el més extraordinari" de la Terra, la primacia que mereix, va dir. Cal fer que se’l respecti de nou, va prometre. El ja president va oferir una autèntica revolució als seus compatriotes nord-americans i els va convidar a acompanyar-lo a fer realitat el que va ser el seu lema de campanya, Make America great again!

El seu discurs, malgrat la solemnitat de l’ocasió, va tenir aires de míting polític. Va dedicar bona part de les seves paraules a repassar la llista de les mesures i projectes estrella que pretén impulsar. Actuacions heterogènies i moltes d’aquestes contradictòries entre si que van des del combat contra la immigració i la lluita contra l’escalada dels preus fins a l’augment de l’extracció de petroli i gas, passant per les barreres aranzelàries, canviar el nom al golf de Mèxic i la conquesta de Mart. També va assegurar que augmentarà el pressupost militar i que la seva Administració actuarà com a pacificadora més enllà de les seves fronteres. Com a mostra, va exhibir l’alto el foc a Gaza. Els presents el van aplaudir sonorament i molts es van posar repetidament dempeus.

La tornada de Trump al poder desperta en molts, en especial dins dels Estats Units, il·lusió i entusiasme. D’altres, fora i dins del país, esperen aquest segon mandat amb pessimisme i fins i tot veritable por. Que Trump aparegués ahir, un cop coronat novament, més disposat que mai a passar de les paraules als fets, a convertir en realitat les seves promeses electorals, segur que no els tranquil·litzarà ni dissiparà els temors. La seva aliança amb les grans companyies tecnològiques, que té Elon Musk com a estendard, no resulta tampoc un bon auguri.

No obstant, no sembla aconsellable ni posar el crit al cel ni alarmar-se, almenys de moment. Els Estats Units són una democràcia madura i consolidada, amb mecanismes de control i contrapesos institucionals que funcionen. És a més una societat robusta i plural, que esperem que no permeti segons quins excessos. Per a la Unió Europea, la investidura de Trump com a 47è president constitueix un autèntic repte, un repte potser vital. Europa ha de treballar per enfortir-se internament i afirmar-se davant el món, cosa que requereix unitat i convicció en la defensa del seu model. Sense deixar-se intimidar per una extrema dreta que avui se sent enfortida pel triomf de Trump a l’altre costat de l’Atlàntic. Els països europeus han de preparar-se, alhora, per continuar sent rellevants en un món condicionat per una tensió cada vegada més manifesta entre els Estats Units i la Xina, així com els seus respectius aliats.