Llibres
Des de fa uns mesos soc capaç de recordar coses que van passar fa quaranta anys, i sense venir al cas. Dissabte, despert a dos quarts de sis del matí, de sobte vaig recordar el meu primer llibre del Círculo de Lectores. Havia cregut sempre que aquest lloc corresponia a Las dos después de medianoche, de Stephen King. Però no. En realitat, vaig recordar el llibre, però no el títol ni l’autor. Simplement em tamborinava al cap que el seu protagonista era un detectiu de Los Angeles. A aquesta pobra dada es reduïa la meva convicció. Li vaig haver de deixar el llibre a algú, que mai me’l va tornar. Al llarg del matí, com un xai que es rosteix al forn, el record va anar madurant. Em va sonar, per exemple, que s’havia rodat una pel·lícula basada en la novel·la. Potser la va protagonitzar Bruce Willis, vaig dubtar. Vaig buscar en la seva filmografia i no vaig trobar res que m’acostés al que buscava. ¿I si no havia sigut Willis? ¿Podia haver sigut Mickey Rooney? No, impossible, Rooney no, quina tonteria. En els vuitanta era massa gran per encarnar el jove detectiu que jo només rememorava vagament.
Estava a prop, i alhora molt allunyat. Llavors vaig pensar en el protagonista de Nou setmanes i mitja, juntament amb Kim Basinger. No em sortia el nom. Google va trigar només unes dècimes de segon a donar-me’l: Mickey Rourke. Això era: Rourke, no Rooney. I gairebé immediatament boom: allà hi havia el títol que perseguia des que em vaig despertar llançat a la matinada. En espanyol s’havia traduït com El corazón del ángel. Em va resultar, llavors sí, d’allò més familiar. No així l’autor, William Hjorstberg (1941-2017), escriptor de mitja dotzena de novel·les més, tot i que cap, pel que sembla, amb la repercussió d’El corazón del ángel.
No en tinc evidències, però estic convençut que aquest llibre va resultar crucial en la meva vida, com va ser decisiu, en general, Círculo de Lectores per a diverses generacions de xavals que en els vuitanta vivíem en pobles molt petits i llunyíssim d’una llibreria... ve molt a tomb dir-ho..
