Masclisme a la caça

Per desmuntar el sistema d’atenció davant la violència que causa morts i agressions diàries a la meitat de la població, els que componen el moviment reaccionari masclista han posat a la diana els i les professionals que s’hi dediquen. S’ha de desacreditar la seva feina, s’ha d’humiliar, s’ha de fer-les callar i que es retirin. Aquestes són les seves consignes i aquest sembla ser el destí final. I passa tant en xarxes com en portes de jutjats, com en platós de televisió.

Fa dies, el periodista Andreu Claret, membre del consell editorial d’aquest diari, exposava part de la veritat a La venjança dels homes. Ell, com a home, pot titular així sense que l’acusin, com a tantes de nosaltres, que els culpabilitzem a tots. Per això és important que ells aportin aquest relat. "Hi ha por de les dones. Que les noies amb les quals comparteixen pati, aula, oficina o la barra d’un bar, s’apropiïn del món", sostenia. Argumentava que era una de les bases del creixement de la ultradreta, i relatava tota l’onada masclista que els EUA trumpistes han exportat per tot Europa.

No creguin que part de la legió de masclistes en pòdcasts, en xarxes, que pregonen el mal del feminisme, no han fet aquí la seva feina. Mirin els resultats de Vox a les enquestes, que apunten que és probable tenir Abascal com a vicepresident del Govern en uns anys. Els recordo que en aquest temps s’ha venut l’assistència a les víctimes com un malbaratament. Per això, escoltar propostes com anul·lar el Ministeri d’Igualtat (mirin Milei, a l’Argentina, no li va tremolar el pols), demanar anul·lar els jutjats de Violència contra la Dona, qüestionar que hi hagi partides i personal específic de Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat amb aquesta finalitat... Tot és posat en dubte.

Junt amb això, com deia al principi, ara s’ha donat pas a la fase de perseguir i assenyalar professionals que es dediquen a aquesta especialitat. Ja ho van veure amb les associacions feministes, quan Vox i tants d’altres es van apuntar a la moda d’anomenar-les xiringuitos i callar que moltes funcionaven sense ajudes. Això segueix avui. S’acusa advocades de violència de gènere de promoure lleis partidistes. S’assenyala assistentes socials amb pintades als seus centres. Es qüestiona el professorat que imparteix aquesta especialitat. O s’assenyala professionals del periodisme per cobrar per treballar. Aquesta falsa esquerra que renya per cobrar un treballador o treballadora. Aquesta falsa esquerra que assenyala per haver estudiat amb beques i treballant alhora. Aquesta falsa esquerra que sosté un discurs en contra dels drets conquerits. El surrealisme. És com si jo cridés quina maldat hi ha en un forner per cobrar el pa al famolenc o quina maldat hi ha en un cambrer que cobra per un cafè a una persona que té set i necessita esmorzar. És absurd tot. En la seva croada contra el feminisme tot val. Destrossen víctimes i professionals, investiguen fins i tot les seves vides personals. Tot és sota la lupa per un minut de glòria, això sí, sense trepitjar el carrer ni parlar amb les víctimes. Busquen fama i rendibilitzar.

Notícies relacionades

L’èxit de l’avi d’Eduard Sola

El cèsar firma

Com si fossin camaleons, han de camuflar-se de feministes i anticapitalistes per completar el circ que s’han organitzat. I ni una cosa ni l’altra, ja que no hi ha res més capitalista i més masclista que qüestionar el feminisme que dona drets a les més vulnerables.

Darrere d’això hi ha una veritat visible. No creguin que aquesta gent fa aquesta feina bruta per tacar drets per voluntat pròpia i gratis. Cobren també en platós en contra del que pregonen, qüestionen lleis, creen notícies falses del no-res, monetitzen les seves xarxes socials, es fan passar per professions que no exerceixen i estan organitzats. Però ara ja estan emetent una fetor insuportable. Ens tocarà destapar moltes escombraries.