El turisme, un sector que creix i madura

L’experiència de la desaparició brusca de tota activitat turística durant la pandèmia va servir, o hauria d’haver servit, com a vacuna per als discursos turismofòbics més primaris. La capacitat del turisme de crear ocupació tant entre llocs de treball qualificats com no qualificats i de distribuir riquesa pel territori no té reemplaçament, i l’aposta per la reindustrialització o la innovació amb més valor afegit no arriben com a substitut a la dependència d’aquest sector, sinó com a suma en una economia pròspera i diversificada. Alhora, però, en aquests últims anys s’ha consolidat una altra transformació. La consciència que el creixement no pot ser il·limitat ni a qualsevol preu i la necessitat de madurar el model turístic, un procés que inclou des de mobilitzacions que reflecteixen el malestar ciutadà en les destinacions més saturades fins a una reflexió assumida pel mateix sector i que està creant un nou consens sobre com s’ha de gestionar aquesta activitat.

L’estiu passat, el lobby Exceltur va fer públic el manifest Per un turisme amb propòsit, responsable, inclusiu i regeneratiu, en el qual reconeixia que els ciutadans, al mateix temps que són receptors de beneficis locals, reclamen "solucions davant els efectes indesitjats provocats per un creixement de vegades desordenat i mal gestionat amb visió de curt termini", com "la progressiva saturació estacional de determinades destinacions urbanes i vacacionals, la gentrificació que suposa les dificultats d’accés a la vivenda en els centres d’algunes ciutats" i el "deteriorament d’alguns espais naturals per una pressió turística més gran del que seria desitjable". La resposta ha de passar per un model turístic que pugui continuar creant més prosperitat i faci que el seu èxit sigui sostenible, per les vies de la desmassificació, la diversificació i la desestacionalització.