El risc de jugar amb foc

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

No és la primera vegada, i segurament no serà l’última, que el Govern perd una votació parlamentària, però en poques ocasions la ciutadania en general sol ser conscient del que suposa que un projecte de llei o un decret decaiguin. Acostuma a passar, de fet, que, com que es tracta de normes noves o reformes d’alguna ja existent, les seves conseqüències exactes es desconeixen perquè depenen de la seva aplicació posterior. Però en el cas concret del decret òmnibus, que l’Executiu va ser incapaç de tirar endavant dimecres perquè el PP i Junts es van negar a donar-li suport, tothom pot conèixer-ne les repercussions. D’una manera o d’una altra, la seva no aprovació perjudicarà una àmplia majoria, ja que el decret recollia la pròrroga de mesures que ja s’estaven aplicant, des de la pujada de les pensions a les ajudes als afectats per la dana i al transport, fins a la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables, la pròrroga del salari mínim i les ajudes a la compra de vehicles elèctrics.

Els afectats per la falta d’acord entre els partits polítics es compten en aquest cas per milions, i moltes d’aquestes persones formen part de col·lectius de renda no precisament alta. La mateixa essència d’aquestes mesures i la multitud de persones a qui perjudica fa encara més inconcebible el xoc de les principals forces polítiques sobre un tema tan crucial. Tothom entén –o almenys les suporta– les desavinences en el joc polític Govern/oposició, però no sembla que ningú entengui que portin aquest escenari de polarització fins a l’extrem de perjudicar milions de ciutadans, adduint criteris incomprensibles quan es tracta de menjar i, en qualsevol cas, espuris. Podria entendre’s una plantada davant un decret en què el Govern forcés a caixa o faixa la resta de forces polítiques incloent en el mateix paquet mesures d’interès general amb píndoles inacceptables per a l’oposició. Però, tot i que aquesta pràctica tantes vegades repetida sigui molt discutible, no sembla que hi hagi en aquest decret prou mesures per justificar el rebuig, encara que el PP i Junts mirin de justificar el seu vot en contra. Més aviat sembla que el que buscaven era fer caure Pedro Sánchez. Una victòria pírrica en la qual, encara que pretenguessin aplica i una cura d’humilitat al president, ningú guanya i són molts els que hi perden en la seva vida quotidiana. Tampoc hi guanya ningú si el Govern prefereix dilatar la solució per fer recaure el seu cost a l’oposició en lloc d’agilitzar totes les dreceres viables per minimitzar els danys.

Actituds curtterministes i oportunistes com les que van demostrar dimecres erosionen cada vegada més la confiança dels electors i obren una gran falca per la qual avança l’extrema dreta. És molt difícil que la ciutadania entengui què porta els partits a tancar pactes d’investidura que no impliquen cap compromís posterior de governabilitat i que estan, per tant, provocant la paràlisi de les institucions. No només el Parlament espanyol es mostra incapaç d’avançar en l’aprovació d’uns Pressupostos generals, sinó que tampoc poden fer-ho els parlaments autonòmics ni molts ajuntaments. I en això estan implicats el PSOE, el PP, el PSC, Junts, ERC i Vox. Només els partits bascos sembla que es comporten, fins ara, com adults. A la resta no sembla que els importi jugar amb foc, tot i que l’incendi pugui acabar fent malbé el sistema democràtic.

Temes:

Govern PP - Partit Popular Junts per Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris