Estats Units
Apareixen els monstres
La obispa Mariann Edgar Budde /
El vell món es mor, el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres. La frase es deu haver dit mil vegades al llarg de la història, però la referència que jo tinc és del filòsof italià Antonio Gramsci. Apuntava a la incertesa entre períodes històrics, quan el que està a punt de morir agonitza en l’extrem de la seva evolució. Llavors, diu, apareixen els monstres. És clar que Gramsci va viure i va participar en els anys més convulsos del segle passat: és un dels fundadors del Partit Comunista Italià i, amb l’ascens del feixisme de Mussolini, va ser condemnat a 20 anys de presó, dels quals no va sortir viu. Em pregunto de quina mida es veien els monstres en aquella època i quan es va ser col·lectivament conscient de la seva altura real. Enormes, ja ho sabem.
La idea del canvi d’era s’està utilitzant molt aquests dies a partir de la cerimònia d’inauguració del nou mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units, els líders mundials que van ser convidats –i els que no– i tot el que s’hi va dir. Efectivament, hi ha monstres. És difícil assimilar totes les imatges i missatges que ha deixat en menys d’una setmana, tots travessats per una ideologia tribalista: el menyspreu a l’altre és un pilar identitari i la lleialtat al mateix grup ha de ser excloent i sense fissures.
Per això no oculten el seu disgust amb la bisbessa de Washington i la petició de misericòrdia que va fer públicament a Trump amb tota la gent que ara està espantada per les seves polítiques fòbiques. De sobte, va aparèixer un àngel. Mariann Budde té un aspecte fràgil i va parlar amb serenitat, contenció i molt a poc a poc, però s’ha erigit com la veu més ferma i poderosa contra la polarització política i social i l’exalçament dels discursos de l’extrema dreta que Donald Trump capitalitza com ningú. Ara bé, amb misericòrdia no n’hi haurà prou –en el cas que arribi a practicar-la–. Per al nou món faran falta líders polítics capaços de convèncer i canviar l’eròtica de la intolerància, el ja n’hi ha prou, o ells o nosaltres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
