L’espiral de la llibreta
Auschwitz, 44.000 parells de sabates buides
En el 80è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini més gran del nazisme, apareixen símptomes preocupants de la banalització del passat
CARATULA AUSCHWITZ 1200x675 /
Va caure en dissabte, en una jornada d’un fred glaçador. Eren més o menys les tres de la tarda del 27 de gener de 1945 quan una avançada de la 332a divisió d’infanteria de l’Exèrcit Roig va travessar la portalada d’Auschwitz coronada pel cèlebre i funest lema de ferro forjat, "Arbeit macht frei" (El treball us farà lliures). Parlar de l’"alliberament" del camp és un dir perquè la majoria dels carcellers nazis s’havien escapolit; les tropes soviètiques es van trobar centenars de persones fetes una pelleringa, desnodrides i amb la ment enfonsada a les profunditats d’un pou, despulles que recorrien les instal·lacions del lager com fantasmes sense rumb. Expliquen que la fetor era insuportable, ja que hi havia uns 600 cadàvers disseminats que no havien rebut sepultura. En la seva precipitada fugida, els nazis van deixar proves esborronadores del que havia sigut un complex industrial destinat a liquidar éssers humans: 370.000 vestits d’home, 837.000 de dona, 6.500 quilos de cabells i 44.000 parells de sabates. Tot l’espant cap en una sabata buida.
Només en aquest camp d’extermini, el més gran del nazisme, van ser assassinades 1,1 milions de persones, la majoria jueus però també civils i soldats soviètics i polonesos, dissidents, comunistes, lliurepensadors, gitanos, discapacitats i homosexuals. Vuit dècades després de l’alliberament, Auschwitz continua constituint el cim de l’horror, el símbol del mal absolut, el lloc on la humanitat es va extingir, però apareixen arreu signes preocupants que tendeixen a banalitzar el passat. El fet, per exemple, que el recinte s’hagi convertit en un destí turístic, en una Disneylàndia de l’Holocaust per fer-se un selfie al costat d’un forn crematori. O bé aquest gest d’Elon Musk durant la presa de possessió de Donald Trump que tant recorda la salutació nazi (el tecnooligarca assegura que no, que llançava el cor al públic, però, ves per on, mossegant-se el llavi inferior).
Notícies relacionadesDeien que la Història s’havia acabat i, malgrat això, en el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, sembla improbable que Benjamin Netanyahu es presenti a la cerimònia encara que les autoritats poloneses s’hagin declarat disposades a incomplir l’ordre d’arrest per la massacre a Gaza (malgrat els 47.000 morts, les comparacions amb l’extermini nazi sobren). Tampoc a Vladímir Putin li convé sortir de casa.
Canvien els gestos, canvien els contextos, però l’arrel del problema continua sent la mateixa: l’odi a l’altre, al diferent. Ja va advertir Primo Levi en la seva Trilogía de Auschwitz que la idea que "tot estranger és un enemic" està inoculada en el fons de moltes consciències com una infecció latent. S’expressa només en actes intermitents, sense coordinació, i no constitueix en si mateixa un sistema de pensament. "Però quan arriba, quan el dogma inexpressat es converteix en la premissa major d’un sil·logisme, llavors al final de la cadena hi ha el lager".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
