Desperfectes
A finals del 2025
A la tardor, aquest altre personatge a punt de descarrilar que és Puigdemont podria haver quedat anul·lat per les intrigues internes de Junts
Pedro Sánchez visita Fitur /
La política-ficció sovint no encerta els pronòstics, però té la virtut de suggerir escenaris. Posem que a mitjans de tardor del 2025 comencés la campanya electoral, després d’una convocatòria anticipada que Pedro Sánchez haurà decidit amb la quimera de salvar els mobles. Obligat per la desintegració dels seus suports parlamentaris, el PSOE entra en territori perillosament imprevisible, paralitzat per les contradiccions internes i amb el llast, entre d’altres, del cas Ábalos. Aquesta propera crida de la ciutadania a les urnes coincideix amb el gir desconcertant capitanejat per Trump, l’obsolescència del progressisme i una geopolítica nua, crispada i hipertensa.
En aquest escenari, el PP pot haver seguit guanyant punts als sondejos, encara que sense indicis clars d’un tomb electoral. Vox, embriagat de trumpisme, seria un soci incòmode per al PP però pitjor ho té Sánchez amb els seus aliats. Sumar, sense lideratge, no s’ha deslliurat del desgast governamental, tot i oposar-se a l’increment de la despesa militar acordada a la Unió Europea. Podem, també escapçat, presencia amb temor l’impacte d’un candidat que a mitjans del 2025 ha entrat com una bala a Instagram: una nova extrema esquerra que utilitza a la seva manera l’estratègia Trump i es declara antiimmigració, com ja ha passat a Alemanya.
Més enllà del tumult parlamentari imparable, el votant s’ha adonat de la paràlisi i fatiga de la Moncloa. En uns mesos, incapaç de negociar i decidir per si mateix, el sanchisme s’haurà convertit en un d’aquells fantasmes que ronden per les nits del castell lamentant-se de les glòries passades. És com l’il·lusionista que s’ha quedat sense barret de copa i dona la culpa als competidors.
A la tardor, l’altre personatge a punt de descarrilar que és Puigdemont podria haver quedat anul·lat per les intrigues internes de Junts, de la mateixa manera que ERC no aconsegueix ser un altre pujolisme. Així s’arriba al xoc definitiu entre Junts i ERC, amb un cert profit per a l’Aliança Catalana de Ripoll i, sobretot, per a Salvador Illa, en el paper principal d’estabilitzador. De fet, el PSOE haurà anat perdent vots a tot arreu menys a Catalunya. Com arriba el PSOE a unes eleccions generals per a la tardor? Previsiblement serà amb Pedro Sánchez però per darrera vegada.
A les eleccions del febrer, la CDU haurà guanyat a Alemanya i unes eleccions presidencials a França ja seran més probables després de la caiguda del govern Bayrou i la fragilitat del següent. Faci o digui el que sigui, el trumpisme continuarà clonant i la Xina anirà ampliant la seva flota mercant i militar.
L’europeisme tan edificant de Pedro Sánchez haurà decaigut, en un tauler polític amb Roma i Varsòvia d’avançada demanant rigor amb la immigració i la prioritat en defensa davant el Tracte Verd. Abans de finals d’any ja gairebé ningú no es recordarà de Franco ni de Puigdemont, la guerra d’Ucraïna serà un conflicte congelat i el PSOE es retirarà als llimbs digitals dels pressupostos mai aprovats.
