La informació no és poder

I crec que té raó. Sobretot si tenim en compte la perversa doctrina que impulsen els gegants del nou feudalisme tecnològic que acompanyen Trump. Perquè, segons la Bíblia de Musk, Bezos, Zuckerberg i companyia, la informació és un material que hauria de circular sense fronteres ni normes. És igual que sigui material delicat o inflamable. El que passa és que aquest model inclou –i iguala– des d’un terratrèmol al Tadjikistan fins a les notícies falses dels antivacunes. No fa distincions entre l’última hora de la guerra a Ucraïna i les mentides ofensives contra els immigrants. Permet compartir la foto d’un gat, però també dir impunement que els homosexuals són malalts mentals o totes les dones unes putes. ¡Llibertat d’expressió! Pesen igual els versos d’un poema que els insults racistes a Vinícius o a Balde. I, és clar, afartar-se de tot això alhora no dona poder, sinó indigestió mental. Si a sobre hi afegim el dirigisme dels algoritmes, ja tenim la tempesta perfecta.

Notícies relacionades

Resoldre l’anomalia de Muface

La indemnització de Pallete

Així que, obrir autopistes de 40 carrils per on circula tot barrejat, inclosos insults i mentides, no és cap tribut a la llibertat d’expressió sinó una estratègia per fomentar la confusió i l’enfrontament. Per això crec que el psicòleg l’encerta al distingir entre informació i coneixement.

Tot i que per fer-ho es necessiten dues coses: pensament crític i filtres ètics. Exercir el primer és una responsabilitat individual; aplicar el segon és feina nostra. Jo vaig estudiar per a això; fa més de 40 anys que exerceixo. I ens podem equivocar, i tant, però si un multimilionari que fa la salutació nazi pensa que fem nosa, potser és que no estem tan malament.