Trump conquereix Davos

Per això tothom estava pendent del missatge de Trump a Davos. Tot i que no és Déu, sí que és l’home més poderós de la primera potència econòmica i militar. Va insistir en el seu nacionalisme: "Vinguin a fabricar als Estats Units: els oferim impostos més baixos que en qualsevol altre país. I si no ho fan –hi tenen dret– hauran de pagar drets de duana que portaran milers de milions de dòlars al nostre Tresor i enfortiran la nostra economia". La primera part és lògica, malgrat que potser és més pròpia del president d’un país mitjà que vulgui créixer. La segona és preocupant perquè reflecteix la idea que Amèrica anirà bé castigant altres països. ¿Amèrica pot anar bé a mitjà termini –no d’aquí a dos anys quan es renovi la Cambra de Representants– si el món resulta perjudicat? ¿Tot el que és bo per a Amèrica és bo per al món? ¿El món tant li fa perquè creu que Amèrica sabrà acotar tots els desordres?

Sobre Europa. Ha d’apujar la despesa militar perquè Amèrica fa molt de temps que li paga la seguretat. I ho ha dit l’holandès Mark Rutte, nou secretari general de l’OTAN. Té raó. Però exigir passar del 2% del PIB en defensa (Espanya encara no el compleix) al 5% sembla excessiu. ¿Una bravata per després transaccionar? I dir que "Europa ens tracta d’una manera molt injusta", amenaçar amb aranzels i queixar-se de la càrrega fiscal i regulativa a les multinacionals americanes sembla desmesurat. ¿Una altra amenaça per negociar? Pot ser. I hi ha una fallada d’Europa. Trump vol negociar amb "homes forts", sigui a Rússia, l’Aràbia Saudita, la Xina o Turquia, i la UE no només no té "home fort" sinó una autoritat elegida dels 27 països. Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió, recomana agafar-se Trump amb "pragmatisme". No hi ha cap altra opció. I Christine Lagarde, presidenta del BCE (la "dona forta" de l’euro), va més enllà: "Europa està en una crisi existencial". Potser perquè –algú ho va dir a Davos– "està infrainvertida i superregulada".

Trump té la seva visió. El canvi climàtic no compta. Amèrica ha de perforar més petroli. I l’Aràbia Saudita ha de fer que baixi el preu del cru. És una "falta" que encara no ho hagi fet. ¿Per a què? Per fer baixar la inflació que es pot intensificar pel descens de les importacions (aranzels), la baixada de mà d’obra (expulsió d’immigrants) i una forta caiguda d’impostos. Així la Reserva Federal ja no tindrà excuses per no abaixar més els tipus i impulsar el creixement. El problema és que la Reserva Federal –per por d’un rebrot de la inflació– ja planeja una pausa en la baixada de tipus. Però Trump no entén que la Reserva Federal sigui autònoma. ¿Una amenaça al seu president, Jerome Powell, a qui va nomenar en el seu primer mandat però que creu que no l’obeeix?

Segons Trump, la inflació baixarà (pel petroli barat) i no hi haurà dèficit públic (la baixada d’impostos es compensarà amb els aranzels) per la poda de Musk als funcionaris. I Amèrica creixerà més amb una gran desregulació. A més, la baixada del petroli –el príncep saudita obeirà– farà baixar els ingressos de Rússia i Putin haurà de negociar a Ucraïna. ¿El Pròxim Orient? Ja ha aconseguit una treva entre Israel i Hamàs. El millor dels mons.

Notícies relacionades

Sánchez segueix, amb la creu a sobre

¿On viuran les criatures?

Trump és messiànic. Sí, ha sigut reelegit malgrat que fa quatre anys va violar la Constitució. Semblava impossible. Però una de les grandeses d’Amèrica és que hi ha contrapoders. Així, un jutge federal –a petició de fiscals generals de quatre estats– ha suspès cautelarment l’ordre executiva de Trump que prohibia que els fills d’immigrants il·legals tinguessin nacionalitat americana. Segons el jutge és una violació de l’article 14 de la Constitució, que diu que qui neix a Amèrica té dret a la nacionalitat.

Continuarà.