Editorial
Quan Europa va banalitzar el mal
Recordar el que va passar i explicar-ho a les noves generacions és la manera eficaç d’evitar que es repeteixi
80 aniversario de la liberación del campo de concentración y exterminio nazi alemán de Auschwitz-Birkenau por el Ejército Rojo, en Oswiecim, Polonia, el 27 de enero de 2025. /
Amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, convé recordar que la seva existència no concerneix únicament el règim nazi. Interpel·la tots els europeus que no van ser capaços de veure venir el mal, ni van donar credibilitat a l’existència d’una indústria de l’extermini fins que es van publicar les primeres fotografies de supervivents. L’alliberament del camp per les tropes soviètiques va ser una cop per a la consciència europea. Més d’un milió de persones van ser executades a Auschwitz, la majoria jueus. Des d’aleshores, cada any té lloc una dolorosa i necessària cerimònia de record de l’horror que va viure aquest camp i d’altres com Dachau, Buchenwald, Treblinka o Majdanek. La d’aquest any ha tingut una significació especial. Per l’oblit creixent del genocidi del poble jueu que van suposar aquests camps, en els quals també van morir comunistes, socialistes, gitanos, clergues, testimonis de Jehovà, homosexuals i altres persones considerades associals per part del III Reich.
La commemoració d’ahir va estar marcada per l’auge de l’extrema dreta a tot Europa, en particular a Alemanya, on l’AfD, el partit que va néixer de les cendres de la formació creada per Adolf Hitler, podria ser la segona força política en les pròximes eleccions. Com a conseqüència d’això, els actes commemoratius d’aquest any –en els quals van assistir més de 20 caps d’Estat, entre ells els reis Felip VI i Letizia–, s’han portat a terme en un context enrarit, on el desconeixement i el negacionisme guanyen adeptes. Encara ressonaven les paraules recents del bilionari Elon Musk, pròxim a Donald Trump, donant el seu suport a l’AfD. Davant una concentració d’aquest partit, Musk va instar els alemanys a superar el sentiment de culpa per l’ocorregut fa 80 anys, unes paraules tan pertorbadores com la salutació romana que havia protagonitzat uns dies abans. No es tracta de culpabilitzar indiscriminadament el poble alemany, sinó d’evitar tota ambigüitat sobre el que va passar als camps d’extermini. Recordar el que va passar i explicar-ho a les noves generacions és la manera més eficaç d’evitar que la història es repeteixi.
Qualsevol banalització de la maldat d’una dictadura, del signe que sigui, contribueix a la seva legitimació. Sobretot si es produeix en un context com l’actual, on la desinformació i les teories alternatives encoratgen el revisionisme. La meitat dels joves nord-americans, i un de cada cinc joves alemanys, diuen desconèixer l’existència dels camps nazis o els neguen. No és una bona dada, si volem que les atrocitats comeses al segle XX serveixin d’antídot davant l’antisemitisme, el racisme o qualsevol forma de discriminació. En una de les seves novel·les, l’escriptor Martin Amis posa en boca d’un victimari d’Auschwitz paraules que il·lustren la banalització del mal que va conduir al feixisme. "Rebutgem de forma categòrica el sistema cristià del bé i del mal, del bo i el dolent. Tals valors, relíquies d’una barbàrie medieval, ja no tenen validesa. Ja només existeixen resultats positius i resultats negatius". Pensar que la foscor és història passada constitueix una temeritat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
