Canvi cultural

2
Es llegeix en minuts
Trump a Catalunya

Un dels contrasentits més dramàtics d’aquest món és que no puguem votar el president que més influeix en les nostres vides. La paradoxa és que els que més patiran Trump potser no siguin ni els mateixos nord-americans sinó els pobres habitants de Mèxic, Grenlàndia, el Canadà, Colòmbia o Panamà, on encara no saben si en els pròxims mesos rebran unes sancions, un míssil, una agressió o unes paraules desestabilitzadores del boig que està sacsejant el planeta. El que saben segur és que no el podran votar: s’hauran d’acontentar de patir-lo. I malgrat que Washington sigui a més de 6.500 quilòmetres de Barcelona, aquí tampoc ens deslliurarem de l’ona expansiva de la banda de psicòpates que han aconseguit el poder en últim imperi del món. És possible que aquí, malgrat que sembla que ja som oficialment un BRICS, triguem una mica més a patir les conseqüències tangibles de tota aquesta pirotècnia d’aranzels, expulsions, amenaces i coaccions diverses. No obstant, ja ha començat a arribar el més immaterial, però també el més destructiu: amb la triomfal arribada de Trump al poder es percep ja un brusc canvi cultural, en el qual els ultres se senten legitimats per dir en públic el que abans només xiuxiuejaven avergonyits en privat.

Notícies relacionades

Treure’s la careta

La criminalització dels immigrants, la negació del canvi climàtic, l’odi visceral als trans, el rebuig de l’homosexualitat o l’exaltació als rics blancs com una raça superior eren, fins fa poc, idees monstruoses que no podien ni esmentar-se, i en canvi en pocs dies han començat a obrir-se pas no només en la podridura de les nostres xarxes socials sinó també en petits cercles empresarials i polítics molt adinerats, en els quals ja comencem a sentir frases de l’estil "ja era hora que algú digués les coses pel seu nom". El pensament racista i filonazi de Trump desperta admiracions cada vegada més indissimulades en alguns opinants, com ja havien fet les pulsions genocides de Netanyahu. El virus del populisme i el supremacisme trumpista, que des de fa temps ens infectava, comença a desmelenar-se sense complexos en algun tertulià, algun independentista, algun executiu del Barça, algun empresari. Tots són molt fàcils de distingir: es refereixen a l’esquerra com a woke, reparteixen carnets de bons catalans i flirtegen amb Aliança Catalana. Curiosament, també es creuen liberals, però tenen dificultats per salvar les seves pròpies contradiccions. Perquè aquests mateixos que s’escandalitzaven amb l’annexió de Crimea i demonitzaven Putin, callen ara amb les violacions flagrants de Trump del dret internacional a Groenlàndia, el Canadà o Panamà. Aquests mateixos que proclamaven les bondats del mercat lliure, res opinen dels salvatges aranzels que anuncia la Casa Blanca. Aquests mateixos que ens martellejaven amb els avantatges de la globalització, s’han quedat muts davant el proteccionisme pseudosoviètic que reclama Trump. Sí, perquè tots els que al nostre país comencen a treure’s la careta i preparen ja la seva conversió a aquest nou anarcocapitalismo feudal, cada vegada dissimulen pitjor el seu somni humit d’una pàtria catalana neta d’immigrants, d’homosexuals i també de pobres. Cert, Trump i la seva cort de milionaris feixistes són un perill per a la humanitat, però els haurem d’agrair que la seva victòria hagi servit per desemmascarar definitivament els nostres farsants liberals locals.