Editorial
La balança de l’ocupació s’equilibra
L’EPA mostra la bona marxa del mercat laboral, però amb alentiment pel que fa a la creació de llocs de treball
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que es van conèixer ahir posen de manifest l’efecte positiu que està tenint la bona marxa de l’economia també en el mercat laboral, que va tancar el 2024 amb un total de 21,85 milions d’ocupats, un rècord històric en termes absoluts. Tot i que la taxa d’atur continua sent alta, un 10,6%, és la més baixa des del segon semestre del 2008, just quan la bombolla financera i immobiliària va esclatar i l’economia i l’ocupació es van enfonsar. Són, per tant, notícies positives, tot i que en un ambient polític tan polaritzat com el que es viu en els últims anys és difícil de vegades apreciar si una cosa va bé o no va tan malament. Amb tant soroll ambiental, el Govern perd la capacitat de divulgar notícies sobre les coses positives, a l’oposició no li interessa que se’n parli i als ciutadans els arriben indicis velats que hi ha elements favorables, fins i tot quan molts d’aquests ciutadans se’n veuen beneficiats. Cal, doncs, valorar les dades en la justa mesura, en la part beneficiosa i en aquella que necessita millores per avançar en la bona direcció.
Hi ha més apunts positius en les dades de l’EPA. El 97% de l’ocupació nova es va crear en el sector privat, cosa que és digna d’esment, com també ho és que no només s’hagi creat feina en la restauració sinó també en l’educació, la programació i la consultoria, i que la ràtio de temporalitat hagi continuat baixant des de la reforma laboral del 2021 i s’hagi retallat en un punt els últims 12 mesos. Si analitzem alguns dels discursos polítics i econòmics que persisteixen a incidir en la precarietat dels llocs de treball que es creen, cosa que no és del tot falsa, aquestes dades vindrien a matisar-los, per més que faria falta que la temporalitat continués baixant en el mercat laboral espanyol. De la mateixa manera, seria desitjable que la taxa d’atur se situés en els estàndards europeus, quatre punts per sota d’aquest 10,6% espanyol. Potser una dada que hauria de portar a la reflexió els responsables polítics és el fet que la taxa de temporalitat més alta es produeix precisament en el sector públic: el 28,3% dels empleats de l’Administració pública són temporals, entre ells part del personal sanitari i educatiu. Baixa la temporalitat, per tant, però puja la parcialitat, que afecta més les dones, i es manté una alta taxa d’atur juvenil, el 24,9% entre els menors de 25 anys, una xacra que continua sense superar-se.
Les dades catalanes són millors que les del conjunt de l’Estat. Tot i que la creació d’ocupació es va alentir a Catalunya el 2024, la taxa d’atur va baixar al 7,8%, el nivell més baix des del 2008. De fet, en el pitjor moment de la pandèmia de la covid l’atur va arribar al 13,9% i en la gran recessió va despuntar fins al 22,5%. També la taxa de temporalitat, que en el conjunt de l’Estat se situa en el 15,5%, a Catalunya és la més baixa de la seva història, amb un 11,3%, de la mateixa manera que el nombre d’ocupats, que arriba als 3,85 milions, és el més alt dels registrats. Són, sens dubte, dades positives que s’han d’assentar per continuar millorant, i encara més ara que, després de la victòria de Trump als Estats Units, la incertesa plana sobre l’economia mundial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
