Compte a passar-se de sostre

És una cosa que no només passa als EUA. A Europa, la dreta guanya punts i l’extrema dreta no deixa d’incrementar el suport electoral en detriment de l’esquerra. I Espanya, per descomptat, no és una excepció sinó un mirall d’aquesta crua realitat. El PSOE amb prou feines aguanta el resultat electoral en el millor dels casos, mentre que a la seva esquerra el daltabaix és un fet en totes a les enquestes. I no deu ser pas per mesures socials. No s’havia legislat mai tant amb un accent esquerrà, transformador, de canvi. I Catalunya tampoc s’escapa d’aquest corrent de fons. Ningú dubta avui quina seria la formació política que obtindria més rèdit d’unes noves eleccions.

Notícies relacionades

Sánchez segueix, amb la creu a sobre

¿On viuran les criatures?

La vivenda és ara mateix un dels cavalls de batalla. Potser el principal. Fins al punt que, de vegades, pot semblar que el dret de propietat es difumina. No hi ha dubte que el preu de la vivenda –de propietat o de lloguer– és desbocat en relació amb els salaris. Per això cal que sigui una preocupació del Govern, d’aquí o d’allà. Compte, però: no sigui que volent resoldre un problema se’n creï un altre, desemparant el propietari davant un problema amb l’inquilí, si aquest s’aprofita d’una legislació tolerant amb els incompliments.

Resumint, per citar un cas del qual he comprovat la veracitat. Una parella de pensionistes, del Penedès, votants de l’esquerra, que van decidir llogar un pis que es van costejar estalviant com uns campions. Van acordar un lloguer social, per sensibilitat. Només els van pagar el lloguer els dos primers mesos. Ja fa més de tres anys que no reben un euro, però amb tots els maldecaps imaginables. Ho van portar a judici. Van guanyar. I continua sense servir de res. Els inquilins que no van pagar mai es neguen a anar-se’n. I el jutjat poruc no gosa ordenar un desallotjament. I es pregunten, aquest parell d’avis pensionistes: ¿fins quan? La dreta, en teoria, els ofereix l’empara; l’esquerra (la seva esquerra) els ignora. ¿Dany col·lateral? Veurem a qui tenen la temptació de votar, quan arribi el moment, després d’acabar-ne tan tips.