Res és el que sembla
Això no és una parella, sinó que és cosa de quatre
Pedro Sánchez y la portavoz de Junts en el Congreso, Miriam Nogueras, durante una reunión en octubre de 2023. /
Massa sovint, l’esfera informativa socialista cau en la trampa de Junts i s’instal·la en el marc mental que aquesta legislatura és cosa de Sánchez i Puigdemont o de Puigdemont i Sánchez. Són hereus de la manera com va plantejar les coses Pujol en el seu moment, quan va identificar CiU amb Catalunya i Felipe González ho va rubricar, primer desistint de la querella de Banca Catalana i després governant a quatre mans. Però aquesta manera de veure la conjuntura actual deixa de banda alguns factors que són determinants. En el Congrés, tan decisius són els vots de Junts com els d’Esquerra, tot i que faci molts menys escarafalls. I a Catalunya Illa és president gràcies a Junqueras per la incompareixença forçada de Puigdemont, que, a més, vol ser alternativa. A Illa, de moment, això li costa estar sense pressupostos el 2025, tot i que, si les coses canvien, podria tenir els del 2026 en temps i forma.
No és fàcil capgirar aquest escenari. Esquerra no vol copiar l’estil histriònic de Miriam Nogueras, però tampoc vol quedar sempre en segon pla. Tampoc vol ni pot coquetejar amb el PP i Vox, si bé aquesta ja és una bala perduda per Junts després del tema del decret. La Moncloa ha de buscar altres fórmules. Si la foto amb Puigdemont no ha existit encara és perquè l’expresident no la va voler en un passadís a correcuita. Potser aquesta fita podria ser primer per a Junqueras, amb el tema del finançament de fons, o fins i tot en primer pla.
Després dels episodis d’aquesta setmana, l’horitzó d’una legislatura espanyola fins al 2027 guanya credibilitat, especialment si es tiren endavant els Pressupostos de l’Estat. Illa també necessita els del 2026, i es tracta de crear, en els pròxims mesos, les condicions perquè això sigui possible. Cenyir el paper decisiu només a Junts va en la direcció contrària. Continuar actuant com si Junts fos Catalunya no serveix per obrir una nova etapa. Però, és clar, Esquerra també ha de donar senyals en la bona direcció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
