Cúscús per a l’ultra

Imagen de archivo de la líder de Aliança Catalana, Sílvia Orriols. /
Estimats companys antifeixistes que reclameu la propietat del carrer, un cuscús hauria sigut una idea infinitament millor. Un gran àpat popular per degustar aquest plat deliciós de sèmola amb verdures (podem prescindir de la carn). O uns saborosos kebabs, ¿preferiu arepes? ¿empanades? Un senzill te Pu-erh també serviria. I, si el pressupost no dona per a res, ¿un ball a la plaça? ¿Unes cúmbies colombianes? Uns altaveus connectats al mòbil i, ¡apa!, a disfrutar de la vida. Però, no. Vau haver d’entrar en bloc a la plaça i, al crit de "fora feixistes dels nostres barris", increpar un grapat de militants d’Aliança Catalana, emprendre-la amb la seva carpa informativa i protagonitzar un xoc que va acabar amb la caiguda d’un simpatitzant ultra. El cap li va impactar amb força sobre l’asfalt i va quedar inconscient. Costa veure com algun dels participants en el forcejament continua picant de mans i cantant Catalunya antifeixista, segons després de la fatídica empenta.
Sí, podíeu haver organitzat un àpat, un ball davant seu, qualsevol activitat que evidenciés l’alegria i la riquesa d’una societat d’acollida. Però de nou, vau tornar a creure que els carrers eren vostres... només vostres. El més paradoxal és que, potser, la vau emprendre amb antics companys d’aventura. ¿Sabeu que la majoria dels votants d’Aliança provenen de Junts i la CUP? Persones que, de tant entotsolar-se, han acabat considerant abominable l’estranger i defensant la puresa catalana. "A Catalunya no hi cap tothom", diuen. I el seu missatge és repulsiu. Tan repulsiu com qualsevol discurs excloent.
Doncs sí, companys de les joventuts de la CUP, heu convertit en víctima la ultradreta catalana, l’heu engrandit, heu pervertit el discurs antifeixista i, a més, feu una mica de por. En conjunt, un triomf de l’estultícia. Millor que no us dediqueu a salvar ningú. Hi torno: ballem, riguem, cantem. El que sigui que parli de convivència, llibertat i, fins i tot, d’amor.