Editorial
Unes (poques) dosis de sentit comú
Amb l’afegit a última hora del PP es dona imatge de consciència social, més enllà de particularismes partidistes
Arran de la derrota del Govern en la seva pretensió d’aprovar el decret òmnibus, que incloïa 80 mesures diferents, l’editorial d’EL PERIÓDICO denunciava fa un setmana les "actituds curtterministes i oportunistes que erosionen cada vegada més la confiança dels electors i obren una gran falca per la qual avança l’extrema dreta". Una setmana després, amb dies de picabaralles, reprimendes, foc creuat de culpes i l’enuig notable de la ciutadania, en especial la més afectada i vulnerable, ahir finalment van arribar a un acord Junts i el PSOE per aprovar un decret similar, però aquesta vegada amb només 29 propostes. S’inclouen les que van generar més debat: la revalorització de les pensions no contributives, de les mínimes i de l’ingrés mínim vital; les ajudes al transport públic, amb la gratuïtat dels abonaments de Renfe i dels d’autobús; les ajudes per la dana i el volcà de La Palma; la suspensió per un any dels desnonaments en cas de vulnerabilitat i la prohibició de tallar els subministraments bàsics, però també un sistema de garanties públiques per al cobrament del lloguer i l’anomenat escut antiopas, entre d’altres. "Vam suar la samarreta fins al final", va declarar el president Pedro Sánchez, mentre que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, es va reafirmar en la convicció del partit independentista d’anar "peça a peça".
S’ha evitat allargar un episodi d’oportunisme polític, tot i que continua vigent un estira-i-arronsa entre la principal formació del Govern central i la que li atorga estabilitat, tot i que sigui precària. Pendents d’aprovació uns Pressupostos que encara estan en els llimbs, el PSOE ha aconseguit esquivar un present d’angoixa i fragilitat després d’haver perdut una votació que amenaçava amb un col·lapse parlamentari, al mateix temps que podrà atribuir a l’oposició la renúncia a unes mesures de gran importància a nivell social. Alhora, Junts, que va tensar la corda amb la seva alineació amb la dreta i l’extrema dreta espanyoles, podrà presumir davant ERC de ser contundent en els seus plantejaments, tot i que es redueixin, per ara, al compromís socialista d’admetre a tràmit el debat d’una proposició no de llei sobre la qüestió de confiança de Pedro Sánchez que és un autèntic brindis al sol, pendents de posar sobre la taula alguns temes més difícils, com el reclamat traspàs de les competències sobre immigració, amb el subsegüent control de fronteres a càrrec dels Mossos, i el reconeixement de la llengua catalana en les institucions europees.
A última hora, el PP va anunciar que també convalidarà el decret pactat de 29 punts, amb la qual cosa es dona imatge de sentit comú i de consciència social. Convé recordar, no obstant, que les victòries pírriques, fruit d’interessos tàctics, no han de servir per treure pit, i encara menys per proclamar-se com vencedors o per parlar de vençuts. Estem parlant de satisfer algunes necessitats bàsiques de la població, que és el mínim que ha de tenir en compte una Administració pública i, en aquest sentit, cal congratular-se que s’hagi imposat l’interès general per sobre dels particularismes de les formacions polítiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
