El cas Rubiales arriba a judici

Igual que la gesta futbolística va marcar un abans i un després en el futbol femení i, per extensió, en l’esport femení en general, el ressò internacional de l’escàndol i la solidaritat amb Hermoso van suposar l’esclat d’una versió particular del MeToo. S’ha acabat va ser el crit de les jugadores, exigint respecte, i va esdevenir un crit feminista contra l’abús de poder que va aconseguir el suport majoritari de la societat.

Una lluita per la igualtat i la dignitat que va cristal·litzar el 2023, però que ja feia anys que es desenvolupava. En la memòria d’una generació anterior de futbolistes es manté el tracte vexatori, la falta de professionalitat i el despotisme de l’exseleccionador nacional, Ignacio Quereda. Durant 27 anys, va exercir el ple domini de la selecció, sotmetent i humiliant les futbolistes en un clima de terror. No va ser fins al 2015 que les jugadores internacionals van fer pública una carta de denúncia i en van forçar la dimissió. Anys més tard, el 2022, el cas Alhama tornaria a destapar situacions d’ofenses i assetjament per part de l’entrenador de l’equip murcià.

El jutge d’instrucció del cas Rubiales va donar via lliure al judici, al considerar que el petó es va produir de "manera sorprenent i inesperada". Al banc dels acusats també s’asseuran tres imputats més. Entre ells, el llavors seleccionador Jorge Vilda, que suposadament va advertir el germà d’Hermoso que si la jugadora no manifestava públicament el caràcter consentit del petó "experimentaria perjudicis en la seva carrera professional". El cas Rubiales exemplifica una concepció masclista de la societat, en la qual l’home té la capacitat d’elecció i la dona ha de sotmetre’s a la seva voluntat. Però aquell temps ja ha passat. Les futbolistes, el feminisme i la societat en general ja no accepten aquestes normes pretèrites de joc.

El petó no consentit de Rubiales va obrir un intens debat social i va deixar algunes lliçons. Els intents de minimitzar l’agressió van ser apaivagats davant el clamor social. El silenci d’altres futbolistes homes o, encara pitjor, els aplaudiments que va recollir l’expresident en el seu intent de tergiversar els fets davant la cúpula de la Federació queden per a la història de la vergonya. I la denúncia d’Hermoso davant la fiscalia representa un important avenç, que ajuda altres víctimes a identificar situacions d’abús de poder i de violència sexual i anima a alçar la veu.

El S’ha acabat ja forma part d’una memòria col·lectiva que no s’hauria pogut consolidar sense els avenços del feminisme i sense el patiment i el coratge d’anteriors generacions de futbolistes i esportistes en general. És la suma de tantes lluites les que ara condueixen Rubiales davant els tribunals.