La cultura com un bé necessari

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

És difícil trobar la causa del que, sense exagerar, podem qualificar d’eufòria cultural, tal com certifica el reportatge d’EL PERIÓDICO sobre la vitalitat d’una gran varietat d’ofertes que abracen tant les arts escèniques com la música o la literatura. La vitalitat, en aquest cas, no només es deu a propostes de tot tipus –des de les més populars fins a les més transgressores–, sinó, especialment, a la resposta del públic, que en aquesta última temporada ha batut rècords. Podríem atribuir l’auge cultural a una resposta de la ciutadania davant les conseqüències de la pandèmia que vam patir fa cinc anys i que va deixar en la corda fluixa tot el sector. Segurament és un factor per tenir molt en compte, perquè la immediatesa que genera el teatre, de tot tipus, la possibilitat de compartir en viu un espectacle, la necessitat de sortir de casa i experimentar emocions en companyia, és una conseqüència de tot el temps que ens vam mantenir confinats. Tornar a l’espai públic, habitar de nou la ciutat. Però el cas és que ja fa temps que vivim en la normalitat postpandèmia i que la tendència d’ocupació de les sales i el beneplàcit del públic segueix a l’alça. No és flor d’un estiu, sinó la consolidació d’un fenomen certificat per les xifres. La temporada passada es van superar els 3 milions d’espectadors, el millor any de la història, amb una assistència mitjana del 64%. Les iniciatives promocionals del sector, simbolitzades en la campanya Cap butaca buida, però també la capacitat emprenedora en una indústria tan fràgil, són factors per tenir molt en compte. En aquest sentit, tant podem parlar de les grans apostes, com la del Mago Pop al teatre Victòria, per exemple, o la de Dagoll Dagom amb el seu Mar i cel, com de les aventures més humils però no menys atrevides, com la del teatre de petites dimensions, el Heartbrake Hotel, d’Àlex Rigola, o clàssics com el Teatreneu, la Sala Beckett o la Sala Atrium.

La vitalitat de les arts escèniques (aquí podríem incloure l’èxit de festivals com el Grec, Temporada Alta o Tàrrega) també es deu a una oferta eclèctica que arriba a una àmplia diversificació del públic. Des de l’emergència de la nova dramatúrgia catalana, que també triomfa a Madrid, i propostes estèticament trencadores, fins a l’espectacle amb més ressò a la taquilla, comèdies o musicals, passant pel rigor dels teatres públics i per la captació de l’espectador jove.

En un altre ordre de coses, en el mateix àmbit cultural, la indústria editorial també viu en l’actualitat un moment especialment dolç. Les dades del Gremi d’Editors ens parlen d’un any, el 2024, que va ser així mateix «el millor de la història», amb prop de 1.200 milions d’euros de facturació, un 10% superior al 2023 i amb un creixement acumulat del 35% des del 2019. Semblen oblidats els exercicis més dramàtics, amb l’encariment del paper o la crisi en la distribució (per no esmentar així mateix la covid). Ara, amb l’empenta de la literatura juvenil, veritable fenomen de masses, i amb una oferta dispar, adaptada a tots els gustos (des de l’experimentació fins al best-seller), el sector pot llançar les campanes al vol, fins i tot amb els índexs de lectura en auge especialment entre els joves.

Temes:

Dagoll Dagom El Periódico de Catalunya Música

Inicia sessió 0 Comentaris