Res és el que sembla

Mecenatge: un ambiciós projecte per a Catalunya

1
Es llegeix en minuts
Mecenatge: un ambiciós projecte per a Catalunya

Jordi Otix. EPC

Maite Esteve, la directora de la Fundació Catalunya Cultura, va participar aquest dimecres a l’Afterwork amb els lectors d’EL PERIÓDICO. És una ferma defensora de l’economia social, és a dir, de les empreses amb propòsit. El que seria desitjable seria que l’economia social fos simplement l’economia. Però la condició humana és la que és. De manera que cal generar condicions que afavoreixin algunes de les seves pulsions, com l’altruisme, i en moderin d’altres, com la cobdícia. Després de participar en moltes altres fundacions i associacions, Esteve dirigeix ara aquesta entitat que mira d’impulsar el mecenatge en el món de la cultura, proporcionant recursos al talent perquè connecti amb el públic. Esteve ha aconseguit una cosa que fins ara semblava impossible, com ha sigut reformar la llei espanyola de mecenatge per donar cabuda a noves fórmules que estimulin la transferència de fons a tot tipus d’iniciatives culturals. Esteve fins i tot ha aconseguit que aquesta reforma superés el tsunami de la reelecció de Pedro Sánchez. De manera que cal estar ben atents a quins siguin els seus pròxims moviments.

Amb l’impuls de la Fundació Catalunya Cultura, aquesta setmana s’ha començat a tramitar al Parlament una llei catalana de mecenatge que apunta bones maneres. D’entrada, perquè serà la primera que es fa després de 40 anys d’autonomia. Una mostra més de la pressa que van tenir alguns a demanar totes les competències abans d’exercir les que ja es tenen. Fins i tot Castella-la Manxa ha tingut una llei de mecenatge abans que Catalunya. Esteve es proposa que, amb aquesta norma, aquest país torni a ser pioner en la matèria, posant en marxa noves fórmules per aconseguir el que fa un segle es va fer de manera espontània: que les persones i les empreses es comprometin amb la cultura. Els primers com a consumidors i els segons com a patrocinadors. Perquè en els dos casos és rendible. Al cap i a la fi, sense els mecenes del modernisme a l’Eixample, avui Barcelona es moriria de gana.