El sector del turisme
Obsessionats a limitar els turistes
No tots els empresaris del sector coincideixen amb aquells que només desitgen turistes amb maletes de luxe i que beguin xampany francès
D’un temps ençà, alguns empresaris i executius del sector hoteler espanyol han manifestat la seva inquietud i preocupació per l’onada de turistes que continua arribant a Espanya. "Estic totalment en contra d’arribar als cent milions de turistes (a l’any)", ha dit Gabriel Escarrer, president de la cadena hotelera Meliá i d’Exceltur, demanant posar-hi límits. Antonio Catalán, president d’ACHM i fundador d’NH Hoteles i AC Hoteles, manifesta cada vegada que concedeix una entrevista que "sobren turistes" i arenga a favor de més qualitat i millors preus. Són només dos exemples.
És d’un atreviment majúscul que facin aquestes declaracions els que han desenvolupat grans empreses hoteleres, aquí i a l’exterior. Atreviment per dues raons principals.
Primer, genera dubtes sobre els límits que imposarien per evitar l’arribada de turistes internacionals que s’ho venen a passar bé, de festa o a descansar. Què més fa que sigui per tombar-se al sol i anar de marxa a Lloret de Mar, a passejar per les rambles barcelonines o per visitar el romànic de Palència.
Segon, genera dubtes perquè és un discurs que aspira a coartar la llibertat de viatjar de qualsevol persona on sigui, en el mitjà de transport que pugui i allotjar-se on vulgui. ¿Què els passa pel cap a empresaris de categoria, representants de l’esquerra caviar i kumbaiàs dispersos i ideologitzats, a qui els surt urticària, quan veuen turistes que no s’adapten als seus gustos? ¿Potser, quan eren joves, es quedaven tancats a casa durant les vacances i no volien conèixer món, d’alberg en alberg, amb la motxilla a l’esquena? Pobrets.
Si l’economia espanyola creix a un ritme superior al 3%, el millor d’Europa, és gràcies al turisme, que representa ja el 14% del PIB. La turismofòbia elitista és no només hipòcrita, sinó perjudicial contra un sector que és el petroli nacional. ¿Que cal diversificar? Sí. ¿Que cal ordenar, com es fa, el desgavell dels apartaments turístics? També. ¿Que cal intentar vendre una Espanya que vagi més enllà del sol i platja? Per descomptat. Però dir que és perjudicial arribar als cent milions de turistes internacionals és una boutade, més venint de l’amo de la cadena Meliá, per a qui tot s’arregla apujant el preu de les habitacions i dels bitllets aeris.
Afortunadament, no tots els empresaris del sector coincideixen amb els senyors Escarrer, Catalán o amb aquells que només desitgen turistes amb maletes de luxe i que beguin xampany francès. L’hoteler Toni Mayor, president de Port Hotels, va rebre el II Premi Joaquín Rocamora a Alacant atorgat pel diari Información. I va afirmar: "El turisme és un fenomen social, però no se li dona tot el carinyo i justícia que mereix. És un moment per aprofitar la seva força". Doncs això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
