Bin Laden continua sent a prop
La solemnitat ombrívola al recordar els 80 anys de l’alliberament d’Auschwitz no ha contrarestat l’onada d’antisemitisme, que arriba fins i tot a les grans universitats. El dibuix de la solució final per al problema jueu –com a trànsit de la deportació a l’extermini– es va complimentar en una vila gràcil del Berlín suburbà, al costat del llac Wannsee. Era un 20 de gener del 1942 i acudia a la reunió un grapat de dirigents de l’Alemanya nazi: arribistes o ideòlegs, eren 15 homes que anaven a concloure el perill que la raça jueva representava per al poble ari. Al final de les sessions, al costat de la xemeneia, van prendre un conyac, relaxats i satisfets.
80 anys després d’Auschwitz, el negacionisme de l’Holocaust reprèn els seus arguments. Hi ha hagut sempre al Pròxim Orient, des del gran mufti de Jerusalem, devot de Hitler, al bloqueig àrab-soviètic en les Nacions Unides i els Germans Musulmans. Després de la salvatge barbàrie de Hamàs contra Israel, la resposta militar del Govern de Netanyahu està sent equiparada a la sistematització de l’extermini que es va disposar a Wannsee. Aquesta comparació impedeix fins i tot la possibilitat d’una crítica raonada a la resposta de l’Exèrcit israelià, sense dreceres entre el negacionisme i la realitat. Ja s’ha dit tot: Israel és el nou Estat nazi. Hi ha poc més a afegir. Per això, Ossama bin Laden s’havia proposat destruir els Estats Units i Israel.
Notícies relacionadesUn món post-Auschwitz segueix amb l’amenaça permanent de l’autodestrucció tot i que, caigut el mur de Berlín, es va creure que una nova torre de Babel havia sigut abatuda. Així s’ha anat veient com el nou antisemitisme negava a Israel el seu dret a existir, més enllà de l’autocrítica i separació de poders que és pròpia de la societat israeliana, amb tots els errors i desproporció militar que se sàpiguen. Ara ja no es tracta del vell antisemitisme ètnic d’altres segles. Va més enllà. Israel no té dret a existir perquè –segons els seus crítics– és un baluard d’Occident al Pròxim Orient, un llegat del colonialisme, la podridura capitalista i la supremacia tecnològica davant el palestí desarmat. És lògic que mai es comparin els mals del sionisme amb els desastres del panarabisme.
Pierre-André Taguieff ha escrit que, en el relat antijueu predominant, l’arquetip Rothschild i la plutocràcia jueva han passat a segon pla: l’enemic jueu és ara l’Estat d’Israel, com a Estat "colonialista", "racista" i "genocida". Aquest canvi és omnipresent en telenotícies, editorials i tertúlies. La gran conspiració capitalista només serà aturada amb l’anul·lació de l’Estat d’Israel. Allà coincideixen, una vegada més, extrema esquerra i extrema dreta, amb l’Iran a càrrec de la logística. Ja se’ns va dir que el diari d’Anna Frank era una impostura i que Auschwitz només va ser un camp de presoners amb una alta taxa de mortalitat. Mahmud Abbas, president de l’Autoritat Nacional Palestina, va escriure la seva tesi doctoral sobre la connexió entre el nazisme i els sionistes. Per negar, hi ha qui nega l’atemptat de l’11-S.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.