I continuo actuant

1
Es llegeix en minuts
I continuo actuant

Pexels

Aquests dies estic promocionant un espectacle meu amb el qual he tornat quatre setmanes a un teatre de Barcelona. En aquest període de promoció un passa d’un mitjà a l’altre sense parpellejar: vas d’una entrevista presencial a la ràdio a una altra de telefònica per a un diari, i a la següent per a un pòdcast i després per a un canal de televisió. Entrar en promoció és entrar en una nòria d’estudis, platós i trucades concentrades en un període de quatre dies. Sé d’actors que detesten les promocions; a mi, no obstant, em diverteixen. Malgrat que en ocasions és esgotador, però a mi m’agrada fer-ho.

Moltes de les preguntes que et fan a les entrevistes s’assemblen, com les respostes que tu vas donant de cada una. Al final tens clar el missatge que vols llançar i el llances a cada pregunta que et fan. Una de les més freqüents és si no estic cansat d’actuar, si després de tants anys trepitjant escenaris no m’avorreix continuar viatjant i actuant d’una banda a l’altra. La pregunta té la seva lògica: un, com a espectador, veu que a l’escenari un actor s’entrega en cos i ànima a la funció, de vegades veus interpretacions fortes en què els actors i les actrius s’entreguen al personatge amb tanta força que impressiona veure’ls. Al final, el públic els ovaciona no únicament per les qualitats de l’obra sinó també reconeixent el seu esforç.

Interpretar requereix un vigor considerable, tant físic com mental, però al cap i a la fi aquest és un ofici que, no ens enganyem, requereix tenir la mateixa concentració com tants d’altres que no gaudeixen d’un públic que al final aplaudeixi.

Notícies relacionades

Així que no s’ha d’exagerar. Alguns actors, a l’hora de la salutació final, saluden reverencialment el públic amb discret agraïment; d’altres, no obstant, fan la seva millor interpretació a l’hora de les salutacions, simulant estar exhaustos perquè ho han donat tot.

Sigui com sigui, actuar és preciós. I quan em pregunten que per què no ho deixo responc que principalment per tres raons: per sentir-me viu, perquè mentre actuo disfruto i perquè durant aquella hora i mitja no em fa mal res.

Temes:

Barcelona Teatre