El dilema de Junts respecte a Aliança
Fins a l’anterior legislatura la política de cordó sanitari que s’havia aplicat a Catalunya era relativament senzilla perquè aplicar-la a Vox a penes tenia costos. Aquest partit, tant per la seva posició en l’eix esquerra-dreta com per la seva posició a la fractura nacional, que el situen com un partit de dreta radical i com un partit nacionalista espanyol, era un aliat poc desitjable per part de la resta de formacions del sistema de partits català, a excepció del PP, atesa la seva llunyania ideològica, amb tots ells en posicions més o menys esquerranes o centristes i tots ells partits de matriu catalanista. No era necessari ni competir ni cooperar amb aquest partit i n’hi havia prou amb ignorar-lo. Però és que a més, la configuració del Parlament fins a l’anterior legislatura, a conseqüència de l’existència d’una majoria independentista, convertia Vox no només en una formació indesitjable políticament sinó també en irrellevant per a la governabilitat, és a dir sense capacitat per configurar majories.
No obstant això, la presència d’Aliança per Catalunya des de les eleccions de maig del 2024 han alterat la situació. Per primera vegada hi ha un partit de dreta radical català al Parlament de Catalunya, per primera vegada no hi ha majoria independentista i per primera vegada des de l’inici del procés Junts per Catalunya comença la legislatura estant a l’oposició. Però és que a més, segons les enquestes, i així ho va posar de manifest l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Junts podria veure amenaçat el seu territori de caça electoral pel partit de Sílvia Orriols, que podria experimentar un fort creixement a costa seva.
Notícies relacionadesTotes aquestes circumstàncies fan que ja no resulti tan evident per a tots els que abans aplicaven el cordó sanitari a Vox, en especial per a Junts, aplicar-lo a Aliança en les mateixes condicions. Per diverses raons. Primer perquè ara existeix una profunda connexió ideològica d’un partit de dreta radical, en tant que es defineix com a independentista, amb la resta de formacions d’aquesta família política i, tot i que en l’eix esquerra-dreta hi pugui haver molta distància, també n’hi havia entre CDC i la CUP. Ja va quedar demostrat el 2015 que la distància en aquest eix no era obstacle per articular majories si l’aglutinador era l’independentisme. I, en segon lloc, perquè precisament la presència d’Aliança per Catalunya al Parlament fa molt difícil que hi pugui tornar a haver una majoria independentista si no es compta amb aquest partit i això complica molt les possibilitats que Junts pugui tornar al Govern. ERC no es trobaria en aquesta situació, i sempre podria tornar-hi amb un tripartit de la mà del PSC.
En aquestes condicions no resulta estrany que Artur Mas s’hagi referit a la necessitat de parlar amb Aliança per Catalunya, que és el primer pas per trencar el cordó sanitari. I tampoc ha de sorprendre la resposta de Junts per boca de Jordi Turull, que va recordar a l’expresident que la política de Junts la decideix Junts. Al cap i a la fi, aquest partit, com els sol passar a tots els partits centristes, s’està enfrontant al dilema estratègic de si cooperar o competir amb la dreta radical i encara no s’ha decidit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
