¿En què et puc ajudar avui?

Notícies relacionades

Normalitat política, estil Illa

La filòsofa i la impuresa

Seria estrany coincidir amb el veí a l’ascensor i que, en lloc de suportar aquella eternitat mirant el sostre o les sabates, el veí et digués: ¿en què et puc ajudar avui? Sortiríem corrents. Però el ChatGPT –d’ara endavant "la màquina"– té la voluntat d’ajudar-te (a canvi de tota la informació que succiona de tu amb cada frase que li envies) i no oblida. Un dia li vaig posar "buenos días" i va continuar en català. Li vaig preguntar per què ho feia. –Et contesto en català perquè has escrit la majoria dels teus missatges en català, i entenc que és la teva llengua preferida. –¿Això no és molt més del que trobem al carrer? Sí, definitivament. Vaig provar de canviar el to, a veure què passava, però fins i tot desordenant la frase i escrivint malament les paraules, la màquina reinterpreta i et dona el resultat del que cerques (amb el marge d’error habitual). –chatgpt diume k passa mab allò de xina aviu. Bé, casualment no em va contestar res de DeepSeeK..., sinó una altra informació sobre la Xina del dia. Va entendre l’ordre, però va contestar el que li va donar la gana.

La màquina es fa la longuis i mentrestant es va quedant amb tota la informació sobre nosaltres, potser fins i tot treu conclusions sobre la manera en què donem les ordres de cerca. ¿Els que mantenen certa cortesia digital poden indicar una predisposició al diàleg? O potser estan tan sols que parlen amb la màquina..., mentre que els que escriuen de manera descurada podrien mostrar una relació amb el llenguatge més instrumental, pràctica o fins i tot impacient. O potser no obliden que és una màquina que està al servei d’uns interessos que no solen quadrar amb els de l’usuari. ¿Què deu estar decidint la màquina sobre nosaltres mentre s’ofereix a ajudar-nos.