La inevitabilitat dels accidents

Una de les obligacions principals de les empreses és vetllar per la seguretat dels seus treballadors i treballadores per evitar que prenguin mal o emmalalteixin mentre desenvolupen la seva feina. La normativa de prevenció de riscos laborals i de protecció del treballador són extenses, denses, i extremadament tècniques. I, tot i així, sembla que és insuficient per erradicar els accidents. Una mostra n’és l’explosió de la setmana passada al Port de Barcelona que va deixar un mort i dos ferits.

Mentre escric aquestes ratlles, veig cinc operaris caminant per la teulada de l’edifici del davant. Sense arnesos. Acostant-se a la vora de la teulada per valorar on col·locar la corriola per continuar canviant l’amiant de la façana. El contrast entre les moltes precaucions que han pres mentre treien l’amiant –avisant els veïns que no obrissin finestres, vestits de dalt a baix amb equips de protecció personal– i les nul·les d’ara, a la cornisa, sense cap protecció, és abismal.

Estic especialment sensible a aquest tema després d’haver viscut, de més a prop del que voldria, la mort d’un pare jove, quan un panell de la teulada d’una nau va cedir sota els seus peus i va caure des de cinc metres, causant-li la mort instantània. Algú que devia pensar que trigaria més temps a posar-se l’arnès que portava a la furgoneta que a fer la feina, ho va acabar pagant. Tragèdies com aquesta marquen famílies i empreses durant dècades.

Tampoc puc evitar pensar en l’evolució dels sistemes de seguretat les darreres dècades, quan no calia posar-se el cinturó de seguretat, ni el casc per anar amb moto. O, com a filla de paleta, quan jugava a trencar les plaques verdes d’uralita saltant-hi a sobre, aliena a la seva toxicitat.

Els accidents poden tenir moltes causes. Les més evitables són pels possibles incompliments de la normativa per part de les empreses o per imprudència de la persona que treballa, suposant que l’organització ha fet la seva feina en formació i sensibilització. Però hi ha una part dels accidents que provenen d’una legislació encara no desenvolupada. Podem recordar, per exemple, com fins al 1990 no es va limitar la taxa d’alcohol per a conductors professionals. Però el més difícil de pair és que, simplement, de vegades els accidents passen encara que es compleixin tots els estàndards.

Segons dades de sinistralitat laboral de l’Observatori de Treball i Model Productiu de Catalunya, entre gener i novembre del 2024 es van produir 62 morts en accidents laborals, 538 accidents greus, i més de 88.000 accidents lleus, però que van requerir baixes laborals. Les dades absolutes no són gaire diferents per al mateix període del 2023. Cal remarcar que el 80% de les víctimes greus i mortals són homes. Contràriament del que pugui semblar, el sector d’activitat amb més sinistralitat és el de serveis, seguit per construcció i indústria. El més segur és l’agricultura.

A part de la sinistralitat, convé afegir les malalties que es poden desenvolupar per les condicions de treball. Es tracta, sobretot, d’afeccions causades pel contacte amb agents químics, físics, biològics o fins i tot provocades per la inhalació de substàncies nocives. Les dades del 2023 de la Seguretat Social indiquen que a Catalunya es van comunicar més de 3.100 malalties professionals i, en aquest cas, un 64% de les afectades són dones.

Informació sobre lesions

La nova normativa europea en informes de sostenibilitat obligarà les empreses a publicar informació sobre lesions, malalties professionals, i morts, de manera anual. Una obligació que comença per grans empreses i que, més d’hora que tard, arribarà també a les de mida mitjana. Aquesta informació haurà d’incloure tant els treballadors assalariats com els que prestin serveis com a autònoms i els contractats a través d’una empresa de treball temporal. A més, s’haurà de comunicar als treballadors el nombre de morts de la instal·lació on treballen.

A més, a part de publicar les xifres en termes absoluts, també caldrà fer-ho en termes relatius: una taxa d’accidents calculada en base al nombre d’hores treballades. Uns termes relatius que convindria tenir a l’abast en les estadístiques oficials, perquè els números absoluts són insuficients per saber-ne l’evolució i identificar, amb certesa, els sectors en què estan concentrats.