Tots som el pèl-roig de la classe
El jove diu: "Em vaig veure obligat a sacsejar-lo. Si no ho hagués fet, hauria perdut la meva colla. Una colla només t’obeeix si guanyes, és així de simple". I veiem aquest noi colpejar i ser colpejat. El mateix adolescent que, abans, ha sigut maltractat sàdicament pel seu pare. Bufetejat, apallissat amb una vara de fusta, amb un fuet. Hem observat la seva sang esquitxant el paper pintat de les parets de l’habitació, entre els cavalls, les barques i els gossets juganers. Després, el seguirem en un prestigiós internat on impera la llei de la selva. Un microcosmos racista on la violència només pot ser combatuda amb més violència, on els febles són irremeiablement sotmesos, on els forts fan ostentació del seu poder arbitrari i inhumà. L’amenaça i el càstig com a única gramàtica de relació.
En realitat, no haurem vist res d’això, però serà impossible no sentir el dolor i la impotència en cada cop infligit, la voràgine del mal succionant-nos. La catarsi es produeix al teatre La Gleva (Barcelona). Un esgarrifós monòleg interpretat de forma poderosa per Miquel García Borda i dirigit per Abel Folk. El mal és una adaptació de la novel·la Ondskan de Jan Guillou. Sobre l’escenari, poc més d’una hora que remou els fonaments emocionals del públic i que, posteriorment, condueix a una reflexió profunda, tant personal com política.
Notícies relacionadesEl mal mostra el poder i la impunitat en la qual poden arribar a moure’s els assetjadors adolescents. Si elevem la mirada, veiem el poder i la impunitat dels esbirros del món. Com en les despietades jerarquies adolescents, Trump és el sobirà de les amenaces, improvisacions, mentides, irresponsabilitats i càstigs. Un dia anuncia el desig de comprar (o conquerir) Grenlàndia, un altre comet detencions arbitràries d’hispans o inicia la guerra dels aranzels; o suspèn les subvencions i préstecs federals, cosa que afecta fons per a l’educació, ajuda en cas de desastres, subvencions a governs locals, centres d’investigació, refugis de dones... S’anuncia que la mesura pretén acabar amb les "polítiques d’enginyeria social d’equitat marxista, transgenerisme i Green New Deal". ¿Un deliri? Sí. Exacte. Això és el que Trump desitja exhibir. És el perdonavides de l’escola donant cops de puny al noi pèl-roig pel seu color de cabells o al miop per portar ulleres. No mostra coherència, això seria una debilitat. Davant tanta arbitrarietat, ho hem de tenir clar: tots som el pèl-roig de la classe.
Al protagonista d’El mal el commou el patiment del seu amic, el seu únic amic, un noi grassonet i de "tipologia meridional" sotmès a tota mena de vexacions, també institucionals. La víctima sap que "quan no et pots defensar, et converteixes en algú de qui tots es riuen, i atraus més violència". Al final, la compassió aconsegueix donar valor al protagonista per trencar l’espiral de la violència. Bona lliçó per a una UE cada vegada més rendida al discurs antiimmigració de la ultradreta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
