Xina, DeepSeek i les armes geoestratègiques

Eduardo Parra - Europa Press

No sembla casualitat que, mentre l’orbe sencer estava pendent dels primers passos de Donald Trump després de la presa de possessió, la start-up xinesa d’intel·ligència artificial (IA) DeepSeek irrompés en el mercat com un tro, sacsejant els fonaments de Silicon Valley i de Wall Street. Les accions de Nvidia, un dels principals productors de xips d’IA, van caure gairebé un 17% i les seves pèrdues van superar els 600.000 milions de dòlars. Després del sotrac, el CEO de l’empresa, Jensen Huang, i Trump s’han reunit aquest cap de setmana a la Casa Blanca per sospesar la possibilitat d’endurir l’exportació a la Xina d’aquests semiconductors (podria haver-los comprat a través de Singapur). Els xinesos han tornat a fer-ho, com va passar amb la indústria en general, des de la tèxtil fins a l’automobilística: copiar models i abaratir-ne la producció. Els que han provat el nou chatbot xinès expliquen que la màquina respon com un majordom britànic, culte i educat, si bé esquiva les preguntes incòmodes, com Taiwan i la revolta estudiantil de Tiananmen de 1989. Però el cas és que DeepSeek funciona, supera en eficiència el ChatGPT de l’empresa nord-americana OpenAI i ha requerit una inversió molt inferior. Ens trobem en un dilema històric, geopolític i tecnològic en el qual la Xina també vol exercir el seu paper; ho ha deixat ben clar. Des que el món és món, l’ésser humà ha sabut adaptar-se a un entorn canviant, de manera que, davant aquesta transformació radical de paradigma, m’agradaria sentir-me més integrada que apocalíptica i celebrar, per exemple, que la intel·ligència artificial obrirà noves fronteres en la precisió del diagnòstic mèdic i en el desenvolupament de fàrmacs. Però m’aterreix que les maleïdes màquines em deixin sense feina, i sobretot la progressiva pèrdua de privacitat. Les grans tecnològiques engoleixen les nostres dades com a combustible. Noms, adreces, dates de naixement, correus electrònics, telèfons, contrasenyes, gustos, preferències i fins i tot ritme el de pulsació de les tecles. ¿En quines mans acabarà aquesta informació? ¿Quines noves formes de control poden derivar-se’n?

En aquests dies m’acompanya la lectura d’un assaig magnífic, La intimidad perdida (Herder), en el qual el filòsof Ferran Sáez Mateu alerta precisament que la dòcil renúncia a la nostra privacitat pot fer-nos dilapidar una cosa molt més important, com és la intimitat, el fet de mirar cap a dins, l’espai de llibertat, autoconsciència i mirada moral, l’únic lloc on la soledat i el silenci són susceptibles de "fructificar i transformar-se en una saviesa que, si hi ha sort, pot guiar-nos cap a l’aristotèlica bona vida". Segons el professor, la vivència de la intimitat, la introspecció radical de Montaigne, va propiciar fer el salt a la modernitat al segle XVI. És en el fet de tancar els ulls per furgar en la penombra quan s’és conscient de la pròpia vulnerabilitat, quan emergeix l’altre. La importància de la família, dels amics de carn i ossos. El que Sáez Mateu anomena les "xarxes socials orgàniques".

Temes:

Silicon Valley Intel Donald Trump

Inicia sessió 0 Comentaris