Guerra aranzelària amb alto el foc

Era sabut que el proteccionisme de Trump desencadenaria reaccions d’aquest tipus, però, arribat el moment, els mercats s’han comportat entre la contenció i l’alarma, temorosos que es desencadeni no només una ruptura de l’espai de comerç entre els EUA i els seus dos veïns sinó una guerra comercial de grans proporcions amb la Xina i la Unió Europea.

Totes les previsions de creixement econòmic per al 2025 queden de moment sotmeses a revisió, mentre apunten riscos de recessió. "La guerra comercial més tonta de la història", com l’ha descrit el conservador The Wall Street Journal, amenaça de construir una mena d’autarquia 2.0 de conseqüències imprevisibles, curtcircuita les normes essencials establertes per l’Organització Mundial de Comerç i obliga a revaluar les seves polítiques monetàries els bancs centrals. Es tracta d’un reflex d’elemental prudència perquè cal veure quin serà l’efecte real de les mesures que adopti Trump a partir d’ara.

El preu que paguen Mèxic i el Canadà per evitar provisionalment la imposició d’un aranzel del 25% permet mesurar quina és la veritable naturalesa de la diplomàcia transaccional que posa en pràctica Trump: la presidenta Claudia Sheinbaum i el primer ministre Justin Trudeau s’han compromès a reforçar el control fronterer i el combat als càrtels i el tràfic de fentanil.

D’aquí a un mes sabrem si amb aquesta resposta als arguments que Trump ha utilitzat n’hi ha prou, si el president dels EUA exigeix noves imposicions que serveixin per complir un altre objectiu molt més ampli, corregir els desequilibris de la balança comercial dels Estats Units per la via del proteccionisme o, fins i tot, si els acords a què s’arribin aconsegueixin ocultar, sota una aparent victòria, un reconeixement de l’inviable dels seus propòsits inicials.

Mentrestant, la UE segueix a l’espera. "Quan siguem el blanc, de manera injusta o arbitrària, la Unió Europea respondrà amb fermesa", ha advertit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Queda per veure si es tradueix en fets la determinació del Consell Europeu de donar una resposta conjunta. La possibilitat que la Casa Blanca parcel·li el càstig aranzelari per països, perjudicant-ne uns i afavorint-ne d’altres, pot ser un greu factor de divisió i de qüestionament del mercat únic, per això mantenir la unitat és una necessitat capital.