El Madrid esclata contra els àrbitres

Molts han volgut comparar aquests generosos ingressos al responsable de les qualificacions als àrbitres (que podien significar ascensos i descensos de categoria) amb les queixes de Florentino a l’actual president de la RFEF. No és mala estratègia, és cert, però el Madrid no s’ha amagat mai en aquest assumpte. És més, les crítiques als àrbitres han sigut una constant en els últims anys per part del club mitjançant duríssims comunicats com el d’ahir. En aquest es parla de sistema desacreditat, manipulació o adulteració i es demanen els àudios de l’esdevingut a Cornellà amb Mbappé. Crítiques, també, del seu president, que ha denunciat en assemblees de compromissaris el que considera una organització arbitral deteriorada, corrupta.

Resulta que mentre estem immersos en aquest debat, d’escàs recorregut, sobre si és pitjor pagar a un vicepresident dels àrbitres o criticar-los, apareix el col·legiat de l’Espanyol-Real Madrid i es menja una targeta vermella de llibre després de la perillosa entrada de Romero. ¿I ara què?

Notícies relacionades

¿El tigre d’Europa?

L’increïble i trist viatge de Felipe González

El greu és que alguns continuen sense entendre que el més important és vetllar per la integritat dels futbolistes. I això no depèn d’interpretacions. Si un jugador fa una entrada dura, per darrere, amb els tacs i sense capacitat d’arribar a la pilota, cal fer-lo fora als dos segons. L’àrbitre, el primer. Però si no ho veu, si està mirant cap a una altra banda, si no s’assabenta de res, per a això hi ha el VAR, per evitar errors grotescos.

De moment, la reacció ha sigut una bronca de Medina Cantalejo i neverazo. L’assumpte és molt senzill: protegir el futbolista és protegir el futbol.