La resposta europea a Trump

1
Es llegeix en minuts
La resposta europea a Trump

EVAN VUCCI / AP

El vespre europeu s’ha tornat un remolí informatiu des que Trump va ocupar per segona vegada la Casa Blanca. El septuagenari president té el bioritme alt durant seu migdia, que és gairebé la nostra mitjanit. I és quan desencadena les seves ordres executives i tanca les seves negociacions diplomàtiques com si fossin operacions de compravenda en el selvàtic mercat immobiliari de Manhattan. Aquest dilluns la presidenta de Mèxic i el del Canadà van seguir el camí del president de Colòmbia i van cedir a l’andanada dels aranzels amb un compromís per lluitar contra la immigració il·legal. Però és clar, una vegada més, estem davant el dilema de la credibilitat de Trump: ¿qui anirà a comprovar que avui hi ha 10.000 soldats a la frontera mexicana? Ningú, entre altres coses perquè els votants de Trump no tenen ni idea del que significa desplegar un exèrcit d’aquestes dimensions. Però ja ha fet el que volia, acovardir, com l’agressiu comprador de terrenys que encara és.

La Unió Europea s’ha deslliurat de la primera escomesa trumpista. Però tothom sap que li arribarà. Els diversos sectors econòmics ja estan fent el càlcul de danys d’una més que probable pujada aranzelària. Ursula von der Leyen, que fa mesos que prepara la UE per a això, ha sigut contundent: "Quan arribi el moment, respondrem amb fermesa". No serà fàcil. Fa un segle que Europa està còmodament instal·lada sota el paraigua nord-americà i hi ha massa dirigents de la UE, començant per Meloni, que senten admiració pel que Trump està fent. Tot i que d’altres, com la CDU alemanya, s’han alineat en contra seu per la malaptesa de Musk. S’han de canviar alguns debats europeus per fer el que s’hauria de fer davant Trump: deixar de pensar que l’augment en despesa de defensa és una pressió del lobby armamentístic, entendre que la lluita és per la competitivitat i no per l’emigració i rebre amb els braços oberts a tots els socis comercials a qui Trump ofengui.