Error històric
D’‘Els Roper’ al desencant del Brexit
El divorci britànic de la UE va ser un exemple de com la manipulació de les pors de les classes mitjanes pot portar un país a pegar-se un tret al peu
Van desfilant cap al més enllà persones i personatges d’un imaginari domèstic i col·lectiu que semblaven immortals a la foto fixa del passat. Em refereixo a Brian Murphy, el senyor Roper, mort als 92 anys, l’actor que es va posar a la pell de George, el rondinaire amb cara de fura, en un parell de sèries britàniques juntament amb Mildred, la seva dona en la ficció (l’actriu Yootha Joyce). Televisió Espanyola va emetre Un hombre en casa (Man about the house) i després Els Roper (George and Mildred) entre 1978 i 1981, uns anys de tralla en què va cabre de tot: el “destape”, el 23-F, l’escàndol per l’oli de colza, l’aprovació del divorci, l’indult de El Lute i la tornada a casa del Guernica. George i Mildred van posar rialles –també enllaunades– a un temps que va ser molt difícil i alhora més simple. O ho semblava.
Vistos ara, potser els gags d’aquell matrimoni de 50 anys sempre a punt per a la brega susciten més tendresa que no pas rialles:
–George, ¿juguem al parxís o anem al llit aviadet?
–Bona idea, Mildred; juguem al parxís.
La nul·la vida sexual de la parella constituïa un dels eixos més divertits de la sèrie. Un altre passava per la fricció entre els joves conveïns i el matrimoni Roper, pertanyent a la generació anterior, més rígida, filla de la postguerra. I el tercer puntal còmic era els diners o, més ben dit, la seva falta. Mildred i George volien coses diferents: ella aspirava a pujar algun esglaó en l’escala social, mentre que ell insistia a mantenir-se fidel a les seves arrels obreres, tot i que en veritat era un gandul de set soles; en tenia prou amb la tele, les curses de cavalls i una pinta de cervesa negra. Les comèdies de situació a la Gran Bretanya durant les dècades del 1970 i 1980 –l’etapa Margaret Thatcher, en bona part– van ser una resposta als desafiaments econòmics i als dràstics canvis en la força laboral. A Espanya Els Roper va ser un gran èxit durant la primera emissió per semblants raons, pel sobreesforç dels treballadors per fer-se un lloc entre les classes mitjanes.
Però van passar els anys i es van encadenar els desencants, ai. És molt probable que George, un perdedor, i Mildred haguessin aplaudit la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, un cataclisme històric del qual acaben de complir-se cinc anys. El 51,9% dels britànics va votar a favor del Brexit en el referèndum del 2016, confiant que es frenaria la immigració i que l’economia milloraria, alliberada dels "buròcrates" de Brussel·les. No s’han complert les expectatives, més aviat al contrari. Segons les últimes enquestes, el 55% dels britànics creu ara que van fer malament en sortir de la UE i una de cada sis persones que van votar a favor del divorci considera que va ser un error. La campanya, omplerta de mentides i mitges veritats, va fer creure en el miratge, en l’alba d’una nova era, deia Boris Johnson. El Brexit va ser el primer exemple de com la manipulació de les pors de les classes mitjanes, el populisme més radical i les xarxes socials poden portar a un país a pegar-se un tret al peu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
