Editorial
L’extensió de la renda garantida
Compatibilitzar subsidi i sou ha de servir per incentivar la incorporació al mercat laboral
El PSC ha plantejat una proposició de llei per reformar la renda garantida de ciutadania (RGC) que té per objectiu incrementar la quantia de les ajudes i estendre el nombre de beneficiaris. La proposta implica que, a diferència del que ara passa, treballadors amb salaris baixos hi puguin accedir, igual com famílies que conviuen sota un mateix sostre així com col·lectius que es considera que han d’estar especialment protegits. Aquesta prestació social de la Generalitat té per objectiu proporcionar uns ingressos mínims a les persones en situació de més precarietat, però per ara l’ajuda no està beneficiant tots els ciutadans que la necessiten, ja que només arriba al 20% de persones que viuen per sota del llindar de pobresa i al 40% de les que pateixen pobresa extrema, xifres que per si soles ja justifiquen la inclusió.
Amb la reforma es pretén arribar a 65.000 famílies que no són receptores del subsidi, ja que fins ara només podien compatibilitzar-lo amb una feina les famílies monoparentals i només podien rebre-la llars que formaven una única unitat de convivència. Això implicarà passar de 113.000 a 175.000 famílies beneficiàries amb un cost anual que s’estima que superarà els 880 milions d’euros, tenint en compte a més que les forquilles de les ajudes se situaran entre els 778 i els 1.556 euros mensuals en funció de les circumstàncies familiars de cada sol·licitant.
La compatibilització de subsidi i sou, a més de corregir situacions de pobresa, pretén incentivar la incorporació al mercat laboral, ja que serà possible compatibilitzar llocs de treball amb sous baixos amb el cobrament complementari de la prestació durant un any. Amb això, així com amb altres mesures que intenten que aquest tipus de suports suposin un impuls per a la inserció social i no un estímul per instal·lar-se en una situació de dependència de les ajudes, es pretén evitar que hi hagi persones que rebutgin llocs de treball per por de perdre la prestació i haver de tornar a començar un viacrucis burocràtic en cas de tornar a necessitar-la. Amb l’objectiu de minimitzar les possibilitats de frau, la reforma elimina el complement de 150 euros a famílies inscrites com a demandants d’ocupació que assisteixin a cursos de formació o plans d’ocupació i serà obligatori per a tothom inscriure’s com a sol·licitant d’ocupació. I contempla, així mateix, que els beneficiaris hagin de fer un pla d’inclusió, com ja passa amb l’ingrés mínim vital, cosa que els obligarà a presentar l’IRPF, a no causar baixa voluntària d’una feina, a no demanar un excedència, a no rebutjar un oferta d’ocupació així com a residir a Catalunya. I de la mateixa manera s’incorpora un règim de sancions en cas de cobrament fraudulent.
Els sindicats desconfien de la mesura perquè temen que fer compatible la renda garantida de ciutadania amb una ocupació pugui incentivar i perpetuar els minijobs, tot i que en perspectiva comparada no hi hagi evidència d’això. Hi ha molts altres esforços possibles, a través de polítiques multisectorials, per afrontar la situació que una feina retribuïda dins del marc legal no sigui suficient per viure, però cap d’aquestes passa per negar aquesta solució per garantir un ingrés mínim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
