Habitatge
La llei Orsola
Tan aviat com es va anunciar que Consell de Cent es convertiria en un nou passeig per als vianants, els fons d’inversió es van llançar a capturar les peces més llamineres. La tàctica fa temps que opera: l’administració pública (és a dir, els diners de tots) posa guapa una zona i ells compren, expulsen els veïns i multipliquen els beneficis amb els lloguers de temporada o venent-los com a pisos de luxe. La Casa Orsola ha esdevingut el símbol d’aquesta voraç especulació. El Sindicat de Llogateres ha aconseguit fer visible el problema, despertar l’empatia i mobilitzar molta gent que mai abans havien mirat de frenar un desnonament. Si la mobilització ha aconseguit inquietar els especuladors, l’èxit haurà sigut inqüestionable.
Algunes veus animen la Generalitat o l’Ajuntament a comprar Casa Orsola. Podria arribar a ser una solució en aquest cas concret, tot i que no deixaria de ser un precedent preocupant en un Eixample ple d’altres Cases Orsola. Podria ser considerat un greuge per a altres barris més necessitats d’inversió. La decisió també plantejaria alguns dubtes. Si l’edifici passés a ser de propietat pública, ¿els inquilins haurien de complir els requisits dls habitatges socials? En qualsevol cas, és obligat mirar de mediar en la negociació i protegir els vulnerables.
L’accés a l’habitatge és un problema estructural i de gravíssimes conseqüències socials, especialment en els joves. Amb la voluntat no n’hi ha prou, com bé sap l’anterior equip municipal de Colau. Els maximalismes, escarafalls i acusacions fal·laces fan una mica més que sobrar, dificulten la possibilitat de teixir acords. Només queda canviar les lleis: limitar també els lloguers de temporada, modificar per fer efectiva la quota del 30% d’habitatge social i mirar d’incorporar al mercat els habitatges buits (fins i tot, com a Brussel·les, agafant-ne el control de la gestió sense el consentiment del propietari). El procés és complicat, sense consens ni lleialtat serà impossible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
