Els anys nous

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

08 de febrer del 2025. 02:24

0 Comentaris

Aquest 2025 va començar el 20 de gener. El discurs inaugural de Trump com a 47è president dels EUA va estar als antípodes de la cortesia habitual en aquests casos. Va ser tota una declaració d’intencions i un J’accuse contra uns predecessors, asseguts darrere seu, que observaven, com si fossin els Ceaucescu esperant sentència, com els esmenava la plana no només del que havien fet durant quatre anys sinó de la ideologia que els inspirava. La sentència a aquest judici –la derrota electoral– va ser prèvia al judici mateix, ja que des del 20 de gener res és com abans. Trump va cancel·lar en una sola frase tota la ideologia de gènere, va delinear una nova "Destinació manifesta" per a uns EUA que ell considera en decadència –malgrat que continua sent la primera potència mundial– i va evocar un temps i una imatge nostàlgica i de futur del seu país, amb reiterades referències a la seva classe obrera (!) i a aquella Amèrica del Nord idíl·lica, prospera i totpoderosa dels anys 50 i 60 que sembla que vol reeditar. També va ser un avís a aspirants a la supremacia (Xina) i una ostentació proteccionista davant el lliure comerç, contrari a l’"America first" i que s’havia instal·lat com a dogma de fe en l’economia liberal de l’Escola de Xicago. També això ha volat pels aires. Hi ha una cosa nihilista i fins i tot revolucionària Trump, de qui es diria que, més que l’exercici cru del poder, el que l’inspira i el diverteix és aquesta croada contra el que està establert i contra el deep state que l’infama i que va voler acabar amb ell. I, malgrat el seu rebuig de la intel·lectualitat, en general oposada a la seva figura, en ell també hi ha una vocació de "maître à penser" de guia dels pensaments dels seus votants, que més són followers en aquesta tuiterització de la política i del contracte social que vivim. En aquest afany essencialista i maniqueu, el discurs inaugural de Trump sembla marcar un temps nou i escriure l’obituari del maig del 68 i de totes les seves derivades ideològiques, des de Derrida fins a Judith Butler. En menys d’una dècada, aquesta dreta que abans-d’ahir feia por s’ha convertit en cool i transgressora. Ha aconseguit entroncar amb la immediatesa vital dels joves que utilitzen TikTok, mentre l’esquerra que ha vingut marcant el pas ideològic als EUA des dels anys 90, allunyada ara de l’agilitat elitista d’abans, apareix avui als seus ulls com a reaccionària. Perduda en el seu laberint d’idees i en el seu alambí woke, ha deixat milions d’adeptes pel camí per no saber adaptar el seu missatge cada vegada menys universal enmig del temps present. Aquest fenomen va arribar al seu paroxisme amb una divisió de la societat en minories que va voler perfeccionar el concepte de ciutadania mitjançant la fissió infinita de l’àtom-votant, però que no va fer sinó confondre els ciutadans. I sobretot amb la cultura de la cancel·lació, una Inquisició postmoderna que va ser especialment patent als campus de les universitats nord-americanes, que darrerament han semblat més la plaça de Campo dei Fiori, on va cremar Giordano Bruno condemnat per anar contra el dogma, que l’àgora atenesa dels grans acadèmics i pensadors. El trumpisme i els seus ideòlegs van fer una cosa bé, que va ser detectar la bretxa i ficar el dit en aquesta nafra per on la societat sagnava, per després venir amb la cura-miracle a tots els nostres mals, un discurs tan binari i mancat de matís com efectiu. L’error de l’esquerra ha sigut, per la seva banda, continuar creient en el tiqui-taca ideològic i no prendre-se’l massa seriosament, creure que per beneit i trampós no tenia raó de ser. Quan se’n van adonar, ja era massa tard i tenien el torpede a la quilla. Després d’aquest naufragi, i per primera vegada des de la caiguda del teló d’acer, és la dreta la que sembla enarborar l’estendard de la llibertat de pensament. Un discurs que fa tan sols vuit anys feia por, avui sembla despertar passions en no pocs ciutadans d’aquest planeta. Amb l’experiència adquirida de l’anterior mandat i alliberat de tota brida després d’haver superat un procés de destitució, un intent d’assassinat i una campanya electoral, a Trump no sembla parar-lo res en aquesta nova reencarnació, quatre anys que prometen portades i emocions fortes, i dels quals dependrà el futur del món i, fins i tot, de Mart.