¿És més productiu el Madrid o el Barça?

Hi ha models diversos de mesurar la productivitat. El més bast és el quocient de dividir el PIB pel nombre d’empleats actius o les hores treballades. És bast perquè no té en compte les peculiaritats econòmiques de les nacions. No és el mateix ser un país l’economia del qual depèn del turisme que de desenvolupar semiconductors o de cultivar patates. De la mateixa manera, no es pot mesurar la productivitat d’un restaurant tres estrelles Michelin amb el restaurant d’un polígon industrial o una cadena nord-americana de menjar porqueria, que poden acabar facturant i guanyant molts més diners.

¿Potser s’ha de comparar la productivitat extraordinària de genis com Picasso o Dalí amb la d’altres pintors com Velázquez? ¿Shakespeare és millor que Cervantes perquè va produir molt més? Ni tan sols en un mateix sector, fins i tot el dels mitjans de comunicació, un s’ha de prendre seriosament les dades de productivitat. No tota la informació pot rebre el mateix tracte. I en futbol: ¿com mesurem la productivitat del Reial Madrid amb la del FC Barcelona? ¿El pressupost dividit pels títols? ¿O la de Messi amb la de Ronaldo? ¿El sou dividit per gols o per campionats?

Notícies relacionades

Els anys nous

¿Minuts de silenci per a homes assassinats?

Si Irlanda, Luxemburg o els països escandinaus de sempre són més productius que Espanya no és perquè siguin més llestos, més treballadors, no utilitzin tantes subordinades i donin voltes sobre el mateix mil vegades per argumentar, perdin menys el temps dinant o fent cafès o se’n vagin a dormir abans. Es deu a l’estructura del seu model econòmic, molt més centrada en indústria, tecnologia i serveis financers. També imagino que el negoci de les saunes deu ser molt productiu, almenys en el cas de Finlàndia.

Uns segueixen amb els seus informes de ximpleries mentre d’altres continuen legislant contra la marea, posant pals a les rodes. Tot plegat, enmig d’un escenari laboral tan canviant, amb llocs de treball de nova creació liderats per la innovació tecnològica, i en què la flexibilitat més la capacitat de poder treballar on sigui en qualsevol moment s’estén amb passos de gegant.