¿Minuts de silenci per a homes assassinats?

La mateixa setmana, va ser tendència també Damián Mollá, la formiga Barrancas a El Hormiguero. La cadena SER va publicar una notícia que indicava: "L’okupación afecta el 0,057% de les vivendes i els espanyols creuen que afecta el 51,3%". A aquest tuit, Mollá va respondre: "Vist en percentatges, 43 dones assassinades a l’any són menys d’un 0,00002%. Tot depèn de com vulguis presentar el problema". Venen moltes respostes davant d’això. Sobretot, comparar una okupació, una qüestió material temporal, amb l’assassinat d’una persona, una mort definitiva que a més deixa en orfandat fills i filles. També sembla que el masclisme no ocasiona víctimes més enllà de les assassinades. No pensen en d’altres a qui, potser, els seus agressors no maten, però les tenen mortes en vida. Mortes de terror, de por, d’assetjament o d’esgotament davant de tribunals. A elles, i als seus fills i filles. Sorprèn que davant víctimes com les etarres ningú es dediqués a calcular percentatges, considerat com un problema d’Estat; però que cada any unes 50 dones siguin assassinades sigui un tema menor. Potser saber com a home que, per estadística, la probabilitat que et mati la teva parella (si és dona) es redueix gairebé al no-res et fa viure en la ceguesa i en la seguretat que no et passarà mai. El masclisme d’aquesta societat justifica que sempre siguin les dones assassinades en feminicidis víctimes de segona, tercera, quarta o cinquena. El masclisme d’aquesta societat és el que provoca que les víctimes de feminicidi siguin menystingudes com si fossin misèria. Aquestes reflexions de generadors de falsos rumors només demostren la falta de sensibilitat, de comprensió, d’empatia i la banalització i frivolitat sobre la nostra violència. Cal tenir valor per fer aquestes declaracions, una falta de respecte envers les víctimes. Ja ni tan sols mantenen les formes ni per mer pudor. Un altre reflex de tot el que queda per fer, mentre aquestes veus van a l’alça.