¿Conclave per a Abascal?

La primera és que la dreta populista creu que la victòria de Trump als Estats Units canviarà el sentit de la història i tindrà conseqüències a Europa. Per això l’eslògan de la cimera, MEGA (Make Europe Great Again) és la transposició del MAGA (Make America Greet Again) de les campanyes de Trump. I els grans presidents americans –des de Roosevelt fins a Obama, passant per Kennedy, Nixon i Reagan– han exercit una gran influència al món i a Europa. Ara pot passar el mateix amb Trump. I Abascal –no ho oblidem– va ser l’únic polític espanyol convidat a la seva presa de possessió. Trump pot ser una cosa així com un dividend extraordinari per a l’extrema dreta europea i per a Abascal.

La segona és que Espanya sempre mira cap a Europa. La Transició va ser possible perquè la nostra economia necessitava l’aleshores Mercat Comú i els polítics que venien del franquisme –des dels blaus Fraga, Martín Villa i Adolfo Suárez fins als "propagandistes catòlics" Marcelino Oreja i Landelino Lavilla– sabien que el preu era la democràcia. I el PSOE de Felipe González va ser el partit hegemònic de l’esquerra, amb l’assistència de Willy Brandt i de molts dirigents socialistes europeus al congrés del Meliá Castilla, de 1976. ¿Ara pot tenir un efecte semblant la presència a Madrid per acompanyar Abascal del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, de Marine Le Pen i de Geert Wilders, el partit del qual domina el Govern neerlandès? Pot ser.

Patriotes té 84 escons dels 720 del Parlament Europeu i és el tercer de la Cambra, darrere dels populars (188) i els socialistes (136), però davant dels liberals i els verds. I si hi sumem el segon grup populista, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), la política més coneguda dels quals és la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, en sumen 162 i serien el segon grup. Per davant dels socialistes. La diferència entre ells és que Meloni és més flexible, però en l’anterior legislatura Vox estava amb Meloni. I si hi afegim els més extremistes d’Europa de les Nacions, el nucli dels quals és Alternativa per a Alemanya, que Elon Musk ha dit que és l’única capaç de frenar la decadència alemanya, els diputats d’extrema dreta a l’Europarlament sumarien 194 escons. Serien el primer grup, per davant fins i tot del PPE.

Avui l’extrema dreta pesa més i al Consell Europeu dels 27 ha hi haurà –quan es confirmi el nou Govern austríac– set caps de govern de la dreta populista. Poca broma. I els seus reclams són el fre a la immigració, l’euroescepticisme (en diferents graus), el nacionalisme fort i el rebuig a la cultura woke, en què inclouen no només extravagàncies sinó moltes reformes progressistes.

Notícies relacionades

Potser que hi pensem

Talent i esforç

La tercera raó és que Vox ja està pujant a Espanya. Va ser el tercer partit en les legislatives del 2023 i les últimes enquestes diuen que avui trauria més vots i més diputats, a l’augmentar el seu avantatge sobre Sumar i aconseguir el tercer lloc a més províncies. Però hi ha problemes. Abascal és Abascal. Sembla més prehistòric i més al·lèrgic a la modernitat que Marine Le Pen o Giorgia Meloni. A més, aquí molts immigrants són llatinoamericans. Tenen la mateixa llengua, no van a les mesquites i generen menys reaccions adverses.

Caldrà aprofundir més en les raons de l’auge de l’extrema dreta. Avui, dos apunts. La globalització ho ha canviat tot. Els xinesos han sortit de la misèria i fabriquen cotxes elèctrics, cosa que conté els salaris europeus i americans. I molts asiàtics i subsaharians, de països on la població creix molt, han emigrat a Europa –que envelleix– per viure millor. Europa no és avui viable sense immigrants, però a bastants europeus la convivència amb ells els resulta una medicina massa amarga.