Hàbits de consum

Diumenges d’hivern a recer del pub

Els joves de la generació Z beuen menys alcohol que les fornades precedents. L’hàbit continua consolidat en els més grans de 55. Qüestió de pros i contres

2
Es llegeix en minuts
BAR

BAR / VICTOR ECHAVE

Entre les diverses batalles generacionals que ens ocupen, resulta que els joves mamen bastant menys que les fornades precedents. Un reportatge publicat a The Washington Post assegura que el 45% de la quitxalla nord-americana no va provar ni una gota d’alcohol durant l’any 2023, i també que el consum de begudes espirituoses entre els adults joves ha baixat del 72% al 59% les dues últimes dècades. El diari nord-americà també informa que les vendes de licors desalcoholitzats s’han disparat com un coet Starship.

Pel que sembla, la generació Z (els nascuts entre el 1994 i el 2010, si fa no fa) dona més prioritat al benestar físic, i l’alcohol no té per a ells l’inqüestionable poder simbòlic que va tenir per a les generacions anteriors, que el consideraven una mena de ritu de pas a l’edat adulta; els joves d’avui també van començar a beure més tard que els seus pares. Per contra, i sempre segons el Post, els adults veterans, més grans de 55 anys, continuen gastant-se grapats de dòlars en ampolles, aferrats als hàbits etílics que va disparar el confinament.

Qüestió de modes, qüestió de transaminases i potser també de l’onada puritana que ens ocupa. D’acord amb la correcció política –confio que s’entendrà la ironia–, és probable que ben aviat es consideri una heretgia fer una ullada a un llibre com Sobrebeber (On drink), del novel·lista britànic Kingsley Amis, dipsòman llegendari, insensat i autor d’una de les millors explicacions sobre com l’alcohol facilita la interacció social: "La raça humana no ha descobert cap altre sistema per eliminar barreres, conèixer de seguida qui té al davant i trencar el gel que resulti la desena part d’eficaç i oportú a l’hora de permetre relacionar-te amb els altres en un entorn agradable". Al final el glop va poder amb sir Amis: li va robar l’enginy, l’encant i la salut.

Notícies relacionades

A ningú se li escapen els efectes perniciosos de l’alcohol, al qual l’Organització Mundial de la Salut atribueix una de cada 20 morts al planeta. També s’ha demostrat la vinculació que té amb alguns tipus de càncer, i bona part de la comunitat científica ja ni tan sols avala el suposat benefici cardiovascular d’una copeta de vi. Tot i així, el món segueix gastant-se 1,8 bilions de dòlars a l’any en beguda.

Fa un parell de setmanes, la revista The Economist –saberuda, respectable, conservadora– publicava un article carregat de sorna britànica en què es feia ressò de la recomanació de les autoritats sanitàries nord-americanes de col·locar etiquetes d’advertència a les ampolles, com en els paquets de tabac. L’autor citava algunes de les raons que hem exposat aquí, però també remarcava el plaer de beure una pinta o dues de cervesa amb els amics de tant en tant. Qüestió de pros i contres, com tot a la vida. La possibilitat de patir un petit risc a canvi d’una vetllada càlida i en bona companyia, "un canvi que moltes persones racionals estaran encantades de fer". Especialment enmig del fred i la tristesa de l’hivern.