Evitar la destrucció mútua assegurada

El risc d’una escalada aranzelària preocupa a tothom. Als consumidors nord-americans, que podrien patir un augment de preus, tenint en compte que moltes de les importacions procedents d’Europa no són fàcilment substituïbles per productes fabricats al seu país. També als exportadors europeus, que venen molt més als EUA (555.000 milions de dòlars) que el que aquest país ven a Europa (352.000 milions).

En cas que Trump mantingui les seves amenaces, la guerra comercial podria provocar un repunt de la inflació que xocaria amb un dels objectius fonamentals proclamats per ell mateix durant la campanya electoral. Quant a Europa, alguns càlculs preliminars parlen d’un impacte d’entre l’1,5 i el 2% en el PIB si els aranzels fossin del 15%. Una cosa particularment greu quan Christine Lagarde, la presidenta del Banc Central Europeu, acaba de recordar que "per recuperar l’economia europea és important rellançar la demanda externa". Els països industrials de la UE, com Alemanya o França, patirien molt més les conseqüències d’una pujada d’aranzels que altres, com Espanya, que es veurien menys afectats (tot i que sabem, com ja va passar durant el primer mandat de Trump, que diversos sectors agraris serien els que en sortirien més perjudicats).

La fermesa de què ha parlat Von der Leyen és necessària, però ha de ser mesurada. El que ha passat amb Mèxic i el Canadà demostra que Trump utilitza els aranzels com a amenaça per aconseguir altres objectius. Convé observar atentament el desplegament de la seva política cap a la UE abans de caure en la provocació. A l’abril, la nova Administració nord-americana publicarà un informe sobre les "dependències i vulnerabilitats comercials". Llavors sabrem a què atenir-nos. Si la posició nord-americana és raonable, pot conduir a un debat sobre el dèficit comercial que pateixen els EUA. Si les mesures van en la línia de les declaracions agressives, despectives i desestabilitzadores que Trump i Elon Musk han pronunciat sobre la UE, l’acord serà més difícil. I ho seria encara més si, com suggereixen alguns dels seguidors del president, apliqués aranzels a la carta, en funció de les seves conegudes preferències amb països governats per l’extrema dreta. El repte polític, per a Europa, és evitar que la resposta a la nova política aranzelària nord-americana sigui un factor més de divisió de la UE.