La importància del traspàs de l’R1

Com es recordarà, el traspàs "integral" de Rodalies va ser una de les condicions que, juntament amb l’amnistia, ERC va posar al PSOE a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. El desig expressat per les dues parts era el de millorar el servei. Amb aquesta finalitat s’estan negociant les obres ferroviàries més urgents dins del Pla de Rodalies, que arriba fins a l’any 2030.

La Generalitat ja va assumir l’any 2010 un primer traspàs, fruit, aleshores, de l’acord entre els governs de José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero. La Generalitat va assumir algunes competències, que de seguida es van revelar del tot insuficients. A més, no es va complir el pla d’inversions programat a causa de les restriccions pressupostàries motivades per la crisi econòmica. Malgrat que va ser qualificat de pacte "històric", el traspàs no incloïa ni els trens, ni les vies, ni les estacions.

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) acaba de donar a conèixer una enquesta en què, per primera vegada, el servei de Rodalies rep un suspens –4,5– per part dels catalans, conseqüència de les contínues incidències. Aquesta valoració contrasta amb el notable –7,5– que reben els Ferrocarrils de la Generalitat o el 7 del Metro de Barcelona (xarxes, això sí, amb una infraestructura molt menys complicada de gestionar). El malestar pel funcionament deficient de Rodalies és antic i el traspàs, una reivindicació que ve de lluny. Un dels antecedents de les manifestacions del procés va ser, precisament, la protesta de desembre del 2007 a Barcelona.

Una de les actuacions fonamentals a realitzar és la creació de l’empresa mixta, formada pel Govern i Renfe, que haurà de gestionar el servei ferroviari de proximitat. La nova companyia tindrà un consell d’administració paritari, però el president serà proposat per l’Executiu autonòmic. Un exercici de concertació que, malgrat el traspàs "integral", continua sent necessari, davant l’evidència que el servei de Rodalies no és una realitat independent de la resta de xarxa ferroviària, que continuarà gestionant i operant Renfe i Adif.

Un altre tema per resoldre és quants recursos econòmics acompanyaran el traspàs de la gestió de les línies de Rodalies, començant per la de la costa del Maresme. Els recursos hauran de ser suficients perquè la millora del servei es noti entre els seus usuaris i pugui començar a revertir-se el descontentament actual. En paral·lel, caldrà veure quina solució s’ofereix als treballadors de Renfe, que temen que els traspassos acabin afectant negativament les seves condicions laborals.

La línia del Maresme es convertirà en la guia a seguir per a la resta de traçats, per tant, tant l’administració autonòmica com la central volen evitar errors. I hauria de ser més important que sigui un precedent positiu que la pressa per anotar-se un punt negociador.